La processó dels Xiulitets, la del Diumenge de Resurrecció, la de l’Encontre, és la més antiga de les que es celebren en la Setmana Santa alcoiana. De fet, hi ha testimonis de la seua existència a finals del segle XIX. A més, és un acte singular en el que es barregen els sentiments religiosos amb els merament festius en un dia que acomiada la setmana de passió i saluda per primera vegada als moros i cristians.

Però si de característiques especials parlem, la pròpia manera en la qual comença la processó ja mostra part de les seues peculiaritats. A les 7:30 del matí, encara de nit la majoria d’anys, la Música Primitiva Apolo comença la desfilada de ‘despertà’ des de la seu dels organitzadors, el Círculo Católico de Obreros. Poques persones, siguen devotes o agnòstiques, concilien a aquestes hores la son. Una bona estona abans, sobre les 6 del matí, la pirotècnia ja ha canviat la son dels somnis pels sons de la pólvora. És el Diumenge de Resurrecció, és el dia dels Xiulitets, és el matí d’anunciar la Festa amb la Glòria Major, és la vesprada de ‘la Mona’ en el camp i és la primera nit de ‘filaetes’.

Els carrers del centre s’omplin de trins, de cants d’ocell donant la benvinguda a la jornada que ja clareja. Abans de prendre posició en el carrer Sant Nicolau, joves i majors han passat pel templete de la Glorieta per a arreplegar un botillet de fang. La primera desfilada del matí és seglar. Uns darrere altres amb sonriures en els ulls i mirades alegres van fins la font de la plaça Ramón y Cajal per a omplir els xiulitets, les botilles, d’aigua. Sols així sonen com les aus que alegrement saluden al dia i aplaudixen la resurrecció de Jesucrist.

Xiu xiu, xiu xiu, xiu xiu. Cada vegada més persones es sumen a la música en un concert comú sense partitura, però amb harmonia, la d’estar junts gaudint de la tradició. Els xiquets i les xiquetes que bufen per primera vegada pel ‘pitorro’ cuidant de no esguitar-se no són conscients que estan guardant la memòria d’un moment molt semblant, fa dècades, protagonitzat per pares, avis, besavis i així fins que no són conscient de comprendre com és el transcurs del temps. Que no pare la cançó.

Prop de les huit del matí, Fill i Mare ixen al carrer. Jesús Ressuscitat des de l’església de Sant Maure i Sant Francesc. La Verge, des de la plaça Espanya. Una i l’altre esperen en Sant Nicolau. La Mare de Déu comença a pujar i accelera el ritme fins la carrera quan se n’adona que Crist l’espera un poc més abaix del parc de la Glorieta. El ritme dels portadors de la Verge al córrer s’afanya encara més. El so dels xiulitets s’eleva. Els aplaudiments nerviosos envolten a l’esclat d’alegria que s’allarga fins que la imatge de la Mare de Déu arriba a la de Jesús dret i li fa tres reverències.

Un visques a Crist Ressuscitat i a la Mare de Déu ressonen pels altaveus instal·lats en un dels balcons pròxims. Normalment és el vicari de la ciutat l’encarregat de presidir el moment i dirigir unes paraules de goig i entusiasme al públic aquí congregat. Si el retor, com ha passat tants anys, és d’Alcoi o ben arrelat en la comunitat, acaba recordant que, a més del de Diumenge de Glòria per la Resurrecció és el Dia de la Glòria Major, el pregó dels Moros i Cristians en forma de desfilada d’una mostra de la Festa, d’un component de cada filà. Catorze cristianes i catorze mores més els sergents dirigint esquadra i, com no, els músics. Per tant, l'al·locució religiosa acaba amb un visca Alcoi, visca Sant Jordi que coregen tots amb el xiulet en la mà, ja buit d’aigua, ben protegit per a que arribe a casa en condicions de sumar-se a la col·lecció familiar de botillets del dia en què a Alcoi la Setmana Santa transita fins els Moros i Cristians.

De seguida, les dues imatges inicien el camí fins l’església de Sant Maure i Sant Francesc pegant la volta pels carrers Sant Nicolau, Sant Maure, Sant Francesc i plaça de la Creu Roja. Poc després de les 8:15 comença la Missa de Glòria.

Entretant, moltes persones s’encaminen a complir amb l’altra tradició. Van a buscar els xurros, les porres que els esperen en els establiments dels voltants. S’ha recollir energia després de la matinada i abans de continuar amb un dia farcit de tradicions.

Una vegada acabat l'esmorzar, de nou a casa, a mudar-se. A posar-se el millor vestit per a passejar pels carrers per on passa la Glòria Major, que arranca prompte, a les 10 i s’allarga fins les 14. Després, dinar especial i de nou a casa a posar-se roba per anar al camp a menjar-se la Mona de Pasqua. La coca, sobrassada, llonganissa de Pasqua i xocolata componen el berenar-sopar perfecte per a tornar a casa i fer un nou canvi d’indumentària, en aquesta ocasió amb l’objectiu de tornar al Centre a gaudir de l’entradeta del berenar, d’assaig fester ‘de paisà’, de la primera nit de ‘filaetes’.