Ja fa 10 anys que la Coordinadora de l’Alcoià i El Comtat pel Valencià reconeix la tasca en favor de la nostra llengua. Són els Premis Valor, un homenatge que al temps serveix d’homenatge a l’escriptor castellut, que tant va fer per l’estudi i normalització del valencià.

10 anys posant el valor iniciatives que no deurien ser extraordinàries, sinó quotidianes, però l’amenaça constant per la existència del màxim símbol de la nostra identitat obliga a parar de quan en quan i aplaudir a aquells que ajuden a mantindre en vida la llengua que ens van regalar els nostres avantpassats.

I d’aplaudiments entén La Dependent. Per això han valorat amb tanta emoció l’entrega de la figura feta a mà de l’Enric Valor. El guardó. L’acte s’ha celebrat en un lloc molt especial per al món artístic de les nostres comarques. El cafè-pub l’Escenari. Un espai que és molt més que el resultat de quatre amics, dos d’ells bessons, amb ‘històries de la puta mili’ a Barcelona. És la casa de la cultura, de la modernitat, de l’inconformisme. I la del valencià, fins i tot quan era més fàcil identificar l’arlequí de la porta amb un sant que no saber llegir l’apostrof del nom del local. Amparo i Miquel ha estat els amfitrions, com tantes vegades, sempre cuidant de la cultura i de les persones que l’han cuidada.

De segur que a tots els que formen o han format part de la companyia de teatre La Dependent han valorat més el Valor per lliurar-se en eixe indret que va decorar Alejandro Soler ja fa 42 anys. D’aquesta manera des del viatge del temps ha estat ell l’autor de l’escenografia per aquest premi a la companyia per a la que tant va treballar i als amics que tant l’estimen.

Enguany la Coordinadora no volia que el Premi Valor anara a cap persona o entitat professional de l’ensenyament o de les lletres. Així ho ha explicat el seu president, Francesc Gisbert, a l’inici de l’acte. Però realment ho han fet. Quina cosa millor per a acostar les lletres a l’ensenyament d’una llengua que el teatre! I més, quan un bon grapat de muntatges de La Dependent han tingut com a centre argumental o protagonistes els nostres autors.

En eixir al mínim escenari que dona nom al local i des d’on s’ha mostrat tant de teatre, de música i d’art, Joanfra Rozalén, gerent de La Dependent ha volgut estendre el reconeixement que els ha convocat allà a tota la tradició teatral alcoiana, al menys la que recordem. Primer, fa 75 anys, la Companyia Teatral Alcoiana. Després La Cazuela. I la Cassola. I Pep Cortés. Perquè Pep Cortés va ser figura principal en aconseguir que allò que començava com tantes coses que tiren a anar s’haja convertit en una de les companyies professionals millor reconegudes del teatre professional. Que no és poc.

D’això ja fa prop de 40 anys, podem dir des de 1987, si és que són datables els primers dies de totes les il·lusions. Joanfra Rozalén ha donat les "gràcies a les persones que han treballat, treballen ara i als que treballarant en La Dependent i encara no ho saben".

Amb ell han estat un bon grapat de companys. Pepa Miralles, Pep Sellés, Joan Gadea, Ximo Llorens, Jordi Carbonell, Angel Lluís Ferrando, Rossana Espinós, Moisés Olcina, Pep Burgos, Juli Cantó, Conxi Domènech, Neus Agulló...

Durant tots aquest anys de lluita per la cultura i pel teatre en valencià i durant les més de 45 obres posades en escena durant aquest temps, moltes ha estat les anècdotes que han conformat la vida de la companyia. I com els organitzadors ho sabien han deixat una part de l’acte per a recordar, emocionar-se i somriure.

Han estat moments de cors tendres. Situacions de companyerisme com el "vosté vol dir que..." de Joan Gadea a Pep Sellés (o a l’inrevés, és igual) per a ajudar a l’actor que s’ha quedat en blanc, les converses amb Joanfra que tant estima Vicent Romans, la trobada de Conxi Doménech mentre feia la bonoloto amb Pepa Miralles el dia que li va tocar la ‘loteria’ del teatre a Conxi, el foco i mig que li va quedar en funcionament a Pep Burgos per a il·luminar un espectacle, el compartit reconeixement de Neus Agulló com a gestor a Joanfra Rozalén perquè "un altre s’haguera avorrit", el nivell (ferramenta) d’Alejandro Soler en aquelles funcions de 24 hores entre anar, muntar, nivellar i tornar que recorda amb l’enyorança de la joventut Rossana Espinós...

I tantes persones... De manera especial Pep Cortés ha estat present en els comentaris d’escenari i taules de l’Escenari. També Ángeles Sanz i Adolfo Mataix, i Jordi Morant, i Xavi Castillo, i Jordi Botella. Perquè ell va ser el primer ‘programador teatral’ que va confiar amb ells, quan els va contractar cobrant per primera vegada en el Pare Vitoria i amb eixos diners van crear l’empresa. Podríem dir que la companyia es va parir en la Cafeteria Goya quan en 1987 els joves teatrers pensaven en fer alguna cosa i va entrar Pep Cortés.

La Dependent és Premi Valor per la seua tasca pel valencià. I aquest guardó ha estat moment de trobada, de renovació d’il·lusions i, especialment, de mirada enrere per a adonar-se'n de tant que han fet aquestes persones, totes juntes, per les nostres vides.