Les flames ja han desaparegut de la Serrella. Sols queda la ressaca en forma de fumaguera constant ací i allà i una olor que s’agarra a la gola com a record incòmode que recorda el mal que l’incendi ha deixat al seu pas per Benasau, Alcoleja, Penàguila i els peus de Benilloba.

Que no s’acoste ningú, per favor. Encara, i el que queda, treballen de valent efectius dels Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana, el Bombers del Consorci Provincial de la Diputació d’Alacant i la Unitat Militar d’Emergències. També els mitjans aeris. Refresquen sense parar les zones cremades per a que cap caliu de foc puga tornar a pillar força i reviure la desgràcia.

No aneu, Pagina66 ha recorregut una part de la terra cremada amb la prudència que ens han demanat els equips de seguretat i extinció. En el vídeo no està la olor, ni el silenci d’una serra desallotjada pels animals que cada dia li posen música, ni la sospita de què en cada bancal cremat segur que hi ha dotzenes d’éssers vius que no han pogut escapar. Sí que albira, pot ser de costat, la tragèdia humana que vindrà, la de les famílies a les quals se’ls han cremat els cultius de la pròxima collita o, simplement, del record dels avantpassats.

Una bona part de la Serrella ha desaparegut. Un altra vegada.