Setembre és el mes dels reinicis, i per a molts, l’autèntic inici de l’any. Acaben les vacances, tornem a la rutina, al gimnàs, a l’escola o a l’oficina i ens enganxem (o no) a una nova sèrie que ens ofereixen les plataformes de televisió. Setembre és sinònim d’ allò que anomenen “la seguideta” i en aquest reset anual, les festes del barri de Sant Hipòlit són la primera manifestació popular i festiva del calendari contestà.

Va ser en 1974 que un grup de famílies del poble va habitar les cases edificades als dos únics carrers existents aleshores, el carrer Mare Cayetana i el carrer Mossèn Onofre, adquirides pels habitadors en règim de cooperativa i sortejades entre els propis veïns. Des d’aquell any el barri ha crescut, però sempre ha mantés cert distanciament respecte al nucli principal de la població. Els fills i nets dels fundadors segueixen vinculats al barri, molts encara viuen en ell i sempre, per setembre, fan festa. Aquest arrelament al barri ha creat un fort vincle entre el veïnat i li ha atorgat una personalitat diferenciada dins del teixit social del la capital del Comtat. Tots diuen amb orgull: “jo sóc del barrio”.

Les festes del barri Sant Hipòlit són carrer, camaraderia entre el veïnat, cooperació i agermanament. Al llarg de la setmana prèvia als dies grans, i amb les notes de la colla de dolçaines i tabals Mal Passet, es fan els assajos de les dances, al carrer, com sempre, mantenint així una tradició balladora que es remunta molt més enrere en el temps. Els assajos ens fan arribar al divendres, on es fa la dansà, amb músics, balladores i balladors vestits com pertoca, amb el posterior sopar de germanor amb revetlla de regal. Dissabte fan diana i entrada i diumenge missa al patró i la guerra d’aigua, tot farcit d’ esmorzars, dinars i sopars plens de bon ambient.

No cal “ser” del barri per sentir-te com a casa. L’hospitalitat de la seua gent se’ls cau per les butxaques. Tots hi són benvinguts, hi ha cadira per a un o dos o tres més, o per als qui faça falta! D’una cotxera ix menjar i beguda sense esgotar-se, que un pot pensar: com s’ho apanya, aquesta gent, per a que quasi tres-centes persones sopen ben sopades eixint tot d’una cotxera? Uns torren la carn, altres ofereixen el vi, altres et porten un café (descafeniat) de sa casa i quan es neteja la taula, apareixen plats amb dolços, roses i hereberet. La gent fa conversa i comenta les vacances, les recents festes de moros i cristians o les novetats de l’imminent inici de curs escolar. La gent es retroba i es posa al dia i el barri és el millor fòrum per fer-ho.

Cinquanta anys donen per a molt, i no serè jo qui ho conte tot, perquè no he viscut allà (vaig estar ben a prop de viure-hi, però finalment vaig marxar cap al barri de la Palisana). Caldria xarrar amb tranquil·litat amb els seus veïns i veïnes; amb les Brives i els marits, amb Mari Nieves i Nacho, amb Kike i Saúl, amb Pòlit Agulló i Carme, amb Ruth i sa mare, amb Pablo i Esmeralda, amb Ernesto i Chelo, amb Pòlit i Bea, amb la resta del veïnat i amb les seues famílies i amics…

En l’any en què el Mal Passet ha complit vint-i-cinc anys de vida, el barri en fa cinquanta. Una bona jugada del destí, ja que la colla va nàixer al mateix barri, també dins d’una cotxera. I al mig de tanta festa, carrer, germanor i música, el record de Rafael Lledó, músic i veï d’aquesta barriada, qui amb les seues composicions fetes per a esta festa (especialment les danses que ens ha deixat) i amb la seua bonhomia, ha aportat ànima al que serà per sempre el seu barri i on serà eternament recordat.

Enhorabona als veïns i veïnes del barri Sant Hipòlit: feu d’allò senzill una cosa ben grandiosa, i això solament es fa on hi ha bona gent que pensa en altra gent.

Per 50 més…i encara més!