Per gener, quan comença l’Any Nou, les persones en general s’omplin d’il·lusions pensant que aquest serà un any meravellós. És un temps que es vincula amb l’esperança i la possibilitat de realitzar els objectius que tenim a la nostra ment i a la nostra imaginació.

El dia 1 comença amb la celebració d’un nou cicle, un dia que rebem tots amb alegria y optimisme, on la família i els amics s’ajunten per a compartir moments de felicitat i desitjar-se mútuament salut i prosperitat, entre altres coses.

Pocs dies després, el dia 6, és la festivitat dels Reis Mags. La vespra serà la cavalcada, un esdeveniment que se celebra a totes les ciutats espanyoles i de manera especial a la nostra. La d’Alcoi és de les més antigues d’Espanya i potser una de les millors. Uns dies abans, xiquets i xiquetes han enviat la carta als Reis demanant tota classe de joguets i regals.

El dia 5 per la nit arriben els Reis d’Orient. Festa d’Interés Turístic Nacional, i Bé d’Interés Cultural, ha sigut declarada. Comença la cavalcada i els patges aniran repartint per les cases els obsequis, aniran als balcons i les finestres, pujant per les escales que porten, i recorrent els carrers d’Alcoi donaran els regals als seus destinataris. En esta cavalcada participen més de mil alcoians i alcoianes. Patges, escortes, carros ricament engalanats, grups de danses, etc., tots uneixen el seu esforç per donar entusiasme i fer brillar la visita de S.S. M.M. Melcior, Gaspar i Baltasar, que van a poc a poc avançant pels carrers damunt dels camells, donant carícies i besades als més xicotets. Als acords de la música, els tambors i les dolçaines ens transmeten eixe goig i eixa alegria tan especial.

El seguici dels Reis arriba a la Plaça d’Espanya i els Sobirans baixen dels camells i van caminant cap al Naixement, per a fer l’adoració del Jesuset i portar-li: or, encens i mirra, pregant pel benestar de tots, als acords del Messies de Händel.

Els Reis Mags són un símbol vigent de la religió en la cultura espanyola. Aquesta celebració litúrgica atrau a milers de turistes que venen al nostre país i a la nostra ciutat, sent una important font d’ingressos per a la nostra economia.

La cavalcada del Reis d’Orient a Alcoi es remunta cap a la meitat del segle XIX. Un alcoià que li deien el tio Piam recorria els carrers d’Alcoi, amb les xiquetes i xiquets cantant nadales i esperant que vingueren els Reis que buscaven a Deu, guiats per l’estrela de Natzaret.

Així dons, en aquest ambient d’il·lusió i d’esperança comencem aquest any, desitjant s’acaben els conflictes bèl·lics per a viure en pau i en harmonia i que aquestes arriben a tot el món. Perquè l’esperança és l‘últim que s’ha de perdre. Amb eixe somni hem de veure el futur. Sempre és millor esperar que desesperar. Feliç Any Nou!!!