De vegades, l’arrelament d’una celebració forma part de la idiosincràsia d’un poble, de la seua manera de ser, de la seua cultura i del seu patrimoni, més enllà del motiu originari de la tradició. Podem dir que és el cas del Jesuset del Miracle, un element fonamentat en un succeït del segle XVI, un relat contat durant més de 16 generacions que, creences a banda, està en l’imaginari col·lectiu com a un element més dels que construeixen la nostra identitat.

Ja fa 457 anys que es recorda a Alcoi el ‘Robatori i troballa de les sagrades formes’. Els actes religiosos i culturals tenen el seu moment especial el diumenge, un dia com hui, 26 de gener, en el qual s'ha celebrat l’anomenada ‘Missa del Tullidet’ amb la lectura del ‘Vot solemne del Consell de la Villa d’Alcoy fet el dia 6 de gener de 1569’ i la posterior processó pels carrers d’Alcoi. És un seguici idèntic al que moltes celebracions, també Alcoi, fan per la festivitat del Corpus Christi. Ix al carrer el Santíssim Sagrament, l’hòstia sagrada en la seua custòdia beneïda. En aquesta ocasió l’acompanya la imatge del Jesuset del Miracle.

Davant, uns metres avançats, el poble representat pel Grup de Danses Sant Jordi rescaten cada any els balls tradicionals, com el Ball dels Nanos, la Dansa dels Arquets o la Dansa de l’Arc de Titaguas.

Enguany ha presidit els oficis el bisbe emèrit de Huelva, el benifallimer José Vilaplana Blasco. El dia de la festivitat és el 31 de gener, divendres. Continuaran els actes eixa data amb una missa d’acció de gràcies, el dissabte posterior amb un concert del quartet de corda de l’Orquestra Simfònica d'Alcoi i una entrega de premis de dibuix i redacció infantil el dijous 6 de febrer, juntament amb la representació de l’acte sacramental ‘Jesuset del Miracle’ que farà el grup de teatre Tesalín.

LA HISTÒRIA

Es rememoren els esdeveniments del 29, 30 i 31 de gener de 1568, quan es va produir la desaparició d'unes Sagrades Formes, la qual cosa va centrar l'atenció dels qui vivien en la localitat en aquella època.

Van acusar del robatori a Juan Prats, un francés amb recursos limitats que sembla que no era massa ben vist a Alcoi. Es va considerar un miracle el fet que la imatge del Jesuset del Miracle va canviar la seua postura per a indicar-li a María Miralles on estava enterrat el calze. Van començar a remenar el terra i va ser Joan Esteve, 'Joan l'Aixada', la persona qui realitza la troballa sense que la seua aixada danye la preuada copa.

Aquest són alguns dels elements d'una història que cada final de gener ens permet comprovar com els llocs que freqüentem diàriament han albergat al llarg de la història moments carregats d'emocions.

Les Agustines Descalces van arribar pocs anys després, en 1597, de la mà de Sant Joan de Ribera. Es tractava d'una nova orde reformada que des d'Alcoi va crear comunitats en els regnes de València i Castella. Han cuidat del temple i de la imatge del Jesuset del Miracle fins a febrer de 2013, quan, amb obediència disgustada, van marxar a Benigànim. Van estar substituïdes per les germanes Carmelites de l'Esperit Sant, arribades des del Brasil, que no van durar massa a Alcoi. Des de febrer de 2027 la seu del Sant Sepulcre per l'ocupa les monges de l’ordre argentina Servidoras del Señor y de la Virgen de Matará, fundada en 1988.