Aprofitant que aquests dies és notícia a la província la celebració del "fòrum d’alcaldes", una proposta presentada pel Grup Socialista a la Diputació a l’anterior legislatura que pretenia crear un espai necessari que ajudés a optimitzar la relació Diputació-Ajuntaments, i que hem demanat en reiterades ocasions.

Com hem pogut contrastar, no hi ha dubte que la província d’Alacant és una de les zones més diverses d’Espanya. I això és positiu. Tenim grans àrees industrials, zones turístiques de gran valor i una producció agrícola singular. Tenim també mar i muntanyes; zones totalment valencianoparlants i altres castellanoparlants. No obstant això, tenim una Diputació que no reconeix aquesta diversitat. Es limita a quatre tòpics molt allunyats de la realitat que es viu i s’oblida que en reconèixer la diversitat, s’afronten els reptes.

“Ja fa 3 anys vaig estar ací sentat traslladant els problemes dels pobles de menor població i seguim igual o pitjor”, ha començat la seua intervenció Jose Luis Candela, alcalde de Tibi i membre de la taula de debat per a pobles de menys de 5.000 habitants... malament comença la cosa per fer front al despoblament, hem pensat tots els representants de municipis amb menys habitants...

Pareix que, entre els grans reptes de la província d’Alacant, hi ha un invisible per a la diputació: el repte demogràfic i la lluita contra el despoblament.

Una sèrie de desafiaments socials, econòmics i mediambientals que cal mirar de front i amb decisió. Amb la mateixa decisió amb què es gestiona el turisme a través de l’estructura -que no les polítiques- del patronat de la Costa Blanca. Dels 141 municipis de la província,  29 municipis estan en risc de despoblament, catalogats així per la Generalitat Valenciana; 16 en el Comtat, 2 en l’Alcoià, 4 en la Marina Alta, 6 en la Marina Baixa i 1 a l’Alacantí. A banda dels pobles en risc de despoblament hi ha tota una sèrie de municipis que, tot i no tindre aquesta categoria, comparteixen el repte d’atreure i retenir talent. Si aquest repte no s'aborda, àmplies zones de la província no podran créixer, perpetuant els desequilibris i les desigualtats.

Del pressupost de la Diputació d’Alacant, tan sols el 0,01% està destinat al repte demogràfic, sense projectes propis que dinamitzen els nostres pobles, eixa és la xifra que la Casa disposa per lluitar contra el despoblament, i no serà per idees i ajuda des de la part socialista...!

Quan parlem de reptes socials, econòmics i ambientals, estem parlant també de noves oportunitats. La vida de les persones en els municipis rurals, allunyada d’infraestructures de salut, educatives o altres serveis públics, minva la qualitat de vida i motiva el despoblament. La falta d’aposta per generar un ecosistema competitiu, vertebrat i capaç de generar llocs d’ocupació estables, provoca despoblament. L'abandonament del treball i la vida en la terra, provoca grans extensions de territori desateses i, com hem vist als darrers anys, s'augmenta el risc d’incendis i altres situacions extremes, més accentuades encara pel canvi climàtic.

La situació la coneixem. També la coneixen a la Diputació. Són coneixedors, sobretot, les mancances administratives i la falta de recursos dels ajuntaments. Allà pel 2021 es va recollir una sèrie de problemes recurrents a les administracions amb menys recursos. Però no fan res. Ho ignoren. No actuen, no hi ha un mínim full de ruta clar i treballat amb el territori que indique que s’ha de fer i com, que busque la forma més òptima d’ajudar als ajuntaments.

El Fòrum d’Alcaldes ha estat decebedora, una bona mostra més de la incapacitat de gestionar del Govern de Toni Pérez, d’un partit popular ocupat en tapar tot allò que no han fet bé i incapaç de conèixer i reconèixer el territori rural, un Fòrum per a la foto i poc més... així no!

Cal canviar el rumb, perquè, sense dubte, donar una macedònia de subvencions que es resolen en un mateix període de temps i que forcen a tindre al poc personal de l’ajuntament pendent de desenes de tràmits quan podria ser un sol, no és la solució. Cal una Diputació disposada a cooperar amb els Ajuntaments i amb una estructura competent, per convertir el repte demogràfic en un desafiament clau per enfortir la província més diversa d’Espanya. El Partit Popular, ni té pla, ni té vocació d'escoltar, ni té la valentia política d'abordar la diversitat i veure-la com una oportunitat. Lluny dels focus, de les fotos o dels debats sense compromisos clars, hi ha moltes realitats en la província que passen de llarg; perpetuant desigualtats i posant en risc el futur de tot un territori.