Quan Paco es presenta a si mateix, sol dir que va entrar en el món de l'ensenyament “per accident”, i així ho podeu llegir en la contraportada del seu últim llibre: 'Moscas y golondrinas'.

I no ha de ser casualitat que va ser d'aquesta manera com també jo el vaig conèixer, per accident. Començava a treballar en el centre de formació del professorat, i quan a penes estava aterrant, la meua companya més experta va delegar en mi la responsabilitat de presentar-lo i traslladar-li les preguntes dels participants, en unes jornades en les quals Paco exposava els seus projectes d'Aprenentatge-servei. He de reconèixer (encara que no sé si alguna vegada li ho he comentat) que em va desquadrar totalment la seua manera d'expressar, de comunicar, de plantejar obertament i sense embuts, els reptes i desafiaments als quals s'enfrontava com a mestre, sobretot quan un és un mestre diferent.

Per a començar, ell es presentava com el “pitjor currículum docent”. I amb el temps, vaig entendre què hi havia darrere d'aquesta afirmació. Hi havia tota una declaració d'intencions. Paco sempre ha deixat que siguen els seus projectes els que parlen per ell. Que siguen els seus alumnes, quan relaten les seues experiències i quan expliquen que sempre recordaran el que han aprés, els qui deixen entreveure la qualitat humana que impregna totes les activitats i projectes que ha anat desenvolupant, i que han tingut un impacte real i significatiu en el seu aprenentatge i en els seus contextos de vida. Perquè la prioritat dels seus projectes sempre l'ha tinguda clara: el desenvolupament integral i competencial de l'alumnat, que al seu torn ha revertit en la millora de la societat. És la màgia de l'Aprenentatge-servei, tal com Paco la defineix.

Quan em va plantejar la idea que li rondava pel cap d'escriure un llibre sobre els seus projectes, jo ja tenia la certesa que ho faria, perquè no hi ha objectiu que es propose que no aconseguisca. Encara que en aquest cas, el repte era especial, ja que escriure sobre un mateix, exposar-se a través de la narració de les experiències viscudes en el desenvolupament dels seus projectes, requereix cert grau de valentia. Perquè Paco tenia clar que no podia tractar-se d'un llibre convencional, on s'explicaren projectes docents d'una forma convencional, amb l'explicació de les seues fases convencionals… Perquè Paco no és per a res un mestre convencional, per fortuna.

Quan va trobar el fil conductor de la història, va sorgir 'Moscas y golondrinas', un autèntic tresor. A simple vista, ja es pot intuir que la història ens plantejarà el repte de descobrir quina relació guarda el títol amb la narració, així com amb la portada. Tots els detalls cuidats i en coherència amb la capacitat de provocar i sorprendre que té l'autor.

I la definisc com una història, perquè en realitat ho és. Una història que transcorre en forma de viatge, un viatge molt especial. Un viatge amb el qual tots els docents ens sentirem identificats, perquè és el recorregut que d'alguna manera realitzem en el nostre transitar per l'experiència docent, encara que no siguem conscients d'això. Paco ha tingut el coratge de mostrar-nos, utilitzant com a teló de fons la descripció dels seus projectes, les vivències que l’han acompanyat en aquest viatge tan especial, al qual ens convida a través de la lectura d'aquest llibre.

En 'Moscas y golondrinas', Paco comparteix amb el públic lector no sols les alegries dels èxits, pels quals ha rebut multitud de premis i reconeixements a nivell nacional, sinó també les pors, dificultats i frustracions que s'amaguen en cada pas del viatge, en forma de Ciclops i Lestrígons. Però no voldria fer, com se sol dir ara, “spoiler”. Millor els recomane a tots, alumnat, famílies, futurs docents, mestres i professors de qualsevol etapa i nivell, acceptar la invitació de Paco a colar-se, com una mosca, en la seua nau, i acompanyar-lo en el camí d'aprenentatge, evolució, reflexió i creixement que conté, que ara es defineix com a “desenvolupament professional docent”. En definitiva, el Viatge amb majúscules, d'un Mestre amb majúscules.