Encara hi ha algú que parlant de Muro afegeix el ‘de Alcoy’ o la forma valenciana ‘d’Alcoi’? Ni siquiera en Pagina66 quan escrivim el nom de la població ho posem en la seua forma més llarga, encara que oficialment, a dia de hui, és ‘Muro de Alcoy’. Sí, a dia de hui, perquè l’Ajuntament ha impulsat un nou procés per a tractar de llevar-se de damunt un ‘acompanyament’ que "no reflecteix ni la llengua pròpia del municipi ni el sentiment majoritari de la població", han destacat.

La voluntat és adequar el seu nom "a la realitat sociolingüística i identitària del poble". Per este motiu, el dimecres 16 d’abril, a les 19:30h en la Biblioteca Municipal, hi haurà un col·loqui-debat per a parlar de toponímia i conéixer quines vies té el municipi per a tornar a ser sols Muro.

“Busquem obrir un debat seré i participatiu sobre el nom del nostre poble. Sabem que és una qüestió delicada”, ha declarat Sergi Silvestre, regidor de Patrimoni Cultural, qui ha afegit que “el poble té dret a recuperar el seu nom, un nom que mai ha deixat d’utilitzar-se popularment, però que oficialment ens continua imposant una forma que ni compartim ni sentim com a pròpia, som Muro”.

Per la seua banda, el regidor de Cultura i Normalització Lingüística, Fernando Picó, ha manifestat que “amb aquest debat, Muro vol iniciar un camí cap a la recuperació del seu nom propi, coherent amb la seua història, la seua llengua i la identitat del poble”.

Arguments per al canvi

En el debat eixirà a escena que el topònim actual va ser imposat en 1916 per un reial decret estatal, sense consulta prèvia al consistori ni a la ciutadania. Fins ara, la Justícia ha rebutjat en diverses ocasions la proposta d’adoptar oficialment el nom ‘Muro’, adduint la coincidència amb un municipi mallorquí del mateix nom.

Però un informe encarregat per l’Ajuntament ha posat de manifest que hi ha, a hores d’ara, fins a 17 parelles de municipis a Espanya que comparteixen el mateix nom, alguns d’ells fins dins de la Comunitat Valenciana, com els casos de Torrent i Cabanes.

Amb açò, volen demostrar que la coexistència de municipis amb topònims idèntics és viable i que el cas de Muro mereix ser considerat una excepció per part de les institucions competents, com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Generalitat Valenciana.