Bombo de canya,

bombo de cartó,

la Música Vella

al carrer Major

Aquests versos inclosos en la marxa composta per Gregori Casasempere Gisbert, titulada “Desperta’t Alcoi – Els xiulitets”, ens apropa a la nostra idiosincràsia musical alcoiana a través de diverses solfes', què amb la seua representativa lletra, no només la canten i la interpreten els músics de la Música Primitiva Apolo i el Grup de Dolçainers i Tabaleters “La Cordeta” d’Alcoi el Diumenge de Glòria en l’entranyable 'Processó dels Xiulitets', sinó que també, tots nosaltres l’exalcem en senyal de goig i alegria acompanyant-la amb el so bulliciós de centenars de xiulitets, que fets de terrissa i en forma de botija, s’assemblen a l’alegre cant dels ocells, rememorant així, la Resurrecció de Jesús que és arrodonida per una breu homilia a càrrec del rector de la Parròquia de Santa Maria

Cal destacar que aquesta singular i divertida composició va ser un encàrrec del 'Círculo Católico de Obreros de Alcoy' amb motiu del seu 125é Aniversari i va ser estrenada pels músics de la Música Primitiva sota la direcció del seu autor en l’any 1998 en el Concert d’Exaltació a la Música Festera i ressenyar que aquesta composició, interpretada en l’encontre entre la Mare de Déu i el seu fill Jesucrist, des de fa alguns anys i a instàncies dels organitzadors de la processó, la interpreten també i en rigorós torn, les bandes de música alcoianes de la Societat Musical Nova i de la Societat Unió Musical.

Així mateix vull recordar a Fina Querol Faus, Doctora en Filosofia i Lletres i col·laboradora literària de la Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi entre els anys 1953 i 1964, què amb un singular article titulat «Alcoy a través de unas canciones Populares» publicat en 1953, evoca la nostra ciutat "a través de los asuntos de sus canciones populares, anónimas, sin artificio i llevando incrustado el caràcter de un pueblo", destacant per tant i entre altres, aquests representatius versos que glossen els músics de la Música Vella.

Amb el record dels sons vius i colors brillants de la composició de Gregori Casasempere, seguidament i amb el monogràfic, només xiulant, xiulet!, recordarem que mitjançant l’aire que insuflem (o a l’inrevés) a través dels llavis, com també amb els dits o les mans en la boca, gaudim de l’art de xiular, destresa que com tots sabem, consisteix en produir una diversa i cromàtica gamma de melodies agradables (o no) i 'xiular' també, diverses consignes o senyals.

Ressenyar que amb el xiulet o xiulitet, fabricat de diverses formes i mides, revivim infinitat sons que emulen l’original gràcies a l’aire que s’introdueix per l’embocadura, el qual pega contra la vora de l’orifici d’eixida o directament a l’instrument.

A més, destacar que gràcies a un mecanisme afegit, els efectes sonors que provoquen, imiten situacions quotidianes, als cants dels animals o altres sorolls determinats o indeterminats que s’inclouen en infinitat de composicions musicals.

Així mateix, podem dir que el simple acte de xiular posa en èmfasi, la nostra capacitat de rememorar situacions agradables, harmonioses i plenes d’emocions, com també desencadenar reaccions no previstes i/o reprovables, o fins i tot, amb del so d’un “xiulet” als nostres nassos, apareix una cosa tant imprevisible com sorprenent.

Per tant i sabent sonorament que pito és el nom col·loquial del xiulet, a continuació manifestarem què:

• El qui té pito, pita. (Amb les influències o els recursos, el qui té poder pren les decisions que més li convenen per aconseguir tots els seus objectius).

Com també sentenciarem què:

• Al músic amb poc gust, no és difícil xiular-lo. (Recorda la importància de la qualitat en l’art musical sentenciant al músic per la seua falta de sensibilitat i de saviesa artística).

Per prosseguir amb:

• Bé balla si la sort li xiula. (El Talent o l’habilitat no sempre influeix en l’èxit, la sort també juga un paper important, és a dir, que amb la sort de cara, les coses ixen millor del que u podria esperar).
• El cervell dret, cantar a la taula i xiular en el llit. (Les expressions “cervell dret” és a dir, conforme a la raó i al seu fi, s’associa amb la creativitat artística i el pensament intuïtiu, “cantar a la taula” representa una actitud desenfadada i espontània i “xiular al llit”, indica una relaxació i un enfocament informal).
• Per tant, la suma dels tres factors parlen d’una persona amb un comportament lliure i una mentalitat oberta.
• El qui tinga el xiulitet, que xiule; i el qui no el tinga que cride. (Tant d’una forma com d’una altra, ens convida a viure el moment sense barreres ni preocupacions, i així celebrar-lo amb alegria).
• A Alcoi, tant si es te xiulitet com si no, aquesta frase mostra l’entusiasme dels veïns que celebren la Resurrecció de Jesús amb festa, crits i xiulitets.
• Entre pitos i flautes. (Es refereix a una situació en la que s’empra més energia de la que es necessària i que complica allò que semblava ràpid i senzill).
• Giulali, que té agonia. (S’aplica en tò de guassa ó burlesch als sorts, per no ouir lo qu’ els dihuen sinós después de pegarlos molts crits, y també dels que es fan el sort de conveniència).
• Acudit de Joaquim Martí i Gadea, folklorista i literari nascut a la població de Balones (El Comtat) en 1837.
• Qui neix xiulet (xiulitet), mai no arriba a trompeta. (Cadascú té el seu caràcter i és difícil canviar-lo dràsticament, per tant, suggereix que ens acceptem tal com som, amb totes les nostres virtuts i tots els defectes).
• Tenir el pito acatarrat. (Irònicament i sense donar detalls, col·loquialment parla d’un patiment íntim).
• Xiular com el vent. (Amb el seu so incessant, fluid i suau, metafòricament evoca sentiments de misteri i llibertat, que també el podem associar al vent que xiula per espais oberts o paisatges malenconiosos).

Si s’han quedat amb més ganes de “pitos i xiulets”, poden visitar el moviment que parla d’ells en l’enllaç Expressions amb música i paraules del meu bloc Música, Festa i Parèmia, en el que trobaran recollides moltes frases fetes.

Salut i Música!