El millor lloc per a conservar la memòria d’un poble és aquell que està dissenyat per a fer-ho. Per això, no hi haurà ubicació més idònia per a un llibre que una biblioteca municipal.

És el que haurà pensat Neus Ferrer Arnau, qui ha donat a la Biblioteca Municipal d’Alcoi un exemplar de l’edició original de la ‘Historia religiosa de Alcoy’, obra escrita pel capellà alcoià José Vilaplana Gisbert i editada en la impremta de Francisco Botella Silvestre en l’any 1892.

Es tracta d’un treball enciclopèdic premiat en el Certamen Literari del 26 d’abril de 1890, que va rebre com a guardó una estàtua eqüestre de plata de Sant Jordi.

L’exemplar conserva l’enquadernació holandesa de finals del segle XIX, amb el nom de l’autor i el títol de l’obra gravats en el llom amb lletres daurades. Esta tècnica utilitza pell per al llom i les puntes de les tapes, mentre la resta de les tapes s’enquadernen amb un paper decorat. En el llibre donat, la pell de les puntes ha desaparegut, però sí que es conserva el llom en bon estat.

Altres particularitats del llibre apareixen en la portada i en una pàgina interior, amb un exlibris i la dedicatòria de l’autor al seu amic, el jesuïta Barrachina. L’exlibris porta una llegenda en llatí: DOMUS PROBATIONIS GANDIENSIS. Segons fonts de l’Ajuntament, açò fa deduir que es tractava de José Barrachina Carbonell, el qual havia estat encarregat per l’Orde de dirigir l’escola de novicis de Gandia, fundada el 1894. Posteriorment, Barrachina va ser enviat al Reial monestir de Santa Maria de Veruela (Aragó) per a fer-se càrrec també de l’escola de novicis, acompanyat d’un altre alcoià, el pare Eduard Vitòria.

"Aquest tipus de donacions són fonamentals per a conservar la memòria bibliogràfica d’Alcoi i reforcen el paper de la Biblioteca com a centre de conservació i difusió del nostre patrimoni cultural", ha destacat el regidor de Patrimoni Cultural, Ignacio Trelis.

La Biblioteca Municipal d’Alcoi conserva un altre exemplar coetani, procedent de la biblioteca personal de qui fou cronista oficial d’Alcoi, Rogelio Sanchis Llorens, però amb una coberta diferent, posterior a l’any d’edició.