Celebrem un any més el Primer de Maig com una tradició, més com un dia festiu que com el que és, una jornada en la que el món civilitzat commemora el dia del treballador i on s’aprofita per realitzar diferents reivindicacions socials i laborals a favor de les classes treballadores. Tot començà la primavera del 1886 quan els obrers de la fàbrica McCormick (Chicago) van patir una sagnant repressió per reivindicar millores laborals baix la consigna “Huit hores de treball, huit hores de descans i huit hores per a l’oci”. Reivindicació totalment assumida per la nostra societat, i que encara que parega mentira, molts països del món, continuen sense aplicar. Països on el Primer Món deslocalitza les seues produccions, buscant millor rendiment en els seus marges comercials. Progrés, en definitiva, del que sols es beneficien uns pocs a costa de la mà d’obra no qualificada i barata.

Estem en una situació disruptiva a nivell global, on les estructures formals de poder estan tenint un comportament quasi erràtic, fora de tota lògica, aparentment en contra dels propis interessos, contra els interessos del Capital.

Un moment crític protagonitzat per la reorganització de la polarització geoestratègica. Simplificant molt el context, podem dir que hi ha dos posicionaments al darrere de tot açò, dos models d’entendre el món clarament oposats i que tenen a veure amb el que per a cadascun d’ells significa l’Estat del Benestar, i l’Estat en sí mateix. Mentre que fins ara hi havia un pacte no escrit entre el liberalisme i la socialdemocràcia, un pacte de no agressió, un "toma y daca" per conveniència després de la Segona Guerra Mundial, on cada un tenia el seu espai i el seu paper, ara, amb l’aparició en escena de multimilionaris de cuna i genis de la informàtica i les telecomunicacions «megabillonaris», investits en salvadors de les pàtries, eixe equilibri social està trontollant.

Per a aquest grup, l’Estat sembla ser la seua ferramenta per monopolitzar el poder. Dictadures encobertes baix un artificiós concepte de llibertat, i alimentades per la desinformació manipuladora de masses, que estan aconseguint que la classe treballadora s’enfronte entre sí en contra del seus propis interessos. Han buscat i trobat l’enemic de l’Estat de Benestar i són els pobres, els marginats, els desheretats, els perseguits, els diferents, les dones.

Per tant, no s’ha de perdre de vista que tot el que ha aconseguit la classe treballadora està en risc. Res, ni els drets, son immutables ni inviolables, per molta declaració internacional que hi haja. Per això, el Primer de Maig, i el segon i tots els dies de l’any i sempre, cal estar units en la defensa i reivindicació dels drets i llibertats aconseguits amb sang, presó i mort de molts, i seguir lluitant per aconseguir els que son justos.

Feliç i reivindicatiu 1 de maig a tots.