Començant pels Aragonesos, la del Capità Cristià i finalitzant pels Andaluces, la de l’Alferes, totes i cada una de les filaes cristianes han organitzat el seu espai de desfilada amb un doble objectiu: construir un any més la Festa com a essència d’un poble.

Les esquadres cristianes han posat els punts àlgids entre càrrec i càrrec, sempre amb l’imprescindible recolzament de ‘roponaes’ i carrosses de tancament. Els ‘forts’ de les peces musicals interpretades i les evolucions de caps i resta de festers han emocionat el públic una i altra vegada, que ha respost amb calorosos aplaudiments. Entre totes les esquadres destaquem, és clar, les especials de capità, mig i alferes.

Comencem per la primera, l’esquadra del Capità, conformada en verd, el negre, pells i el bronze en el peto i sobre la cara. Un disseny guerrer i aragonés que ha tractat d’atemorir a l’enemic, especialment al passar i mostrar una capa verda sobre la que han portat una calavera d’animal.

L’esquadra del Mig dels Mossàrabs ha impressionat per la brillantor de la seua foscor. Marrons, negres, cuiros i trenes, moltes i llargues trenes, més roses en el cabell i marrons en la barba i darrere, en la capa.

La que han tancat l’entrada, la de l’alferes cristià, ha mostrat el més destacat del vestit contrabandista: polaines i cobrecaps rojos, pantaló negre, daurats i un casc metàlic platejat amb detalls en blau, juntament amb altres en blau.