Reflexions arran de la tala de plataners d’ombra en la pujada al barri de Batoi i la incoherència de la gestió de l’arbrat urbà per part de l’Ajuntament d’Alcoi.

La costera des del Collao fins a Batoi és prou llarga com perquè a qualsevol vianant que la puge el sorprenga una sensació d'abandó i llunyania que una dotzena de plataners d'ombra a penes aconseguia mitigar. Té unes voreres estretes que bordegen una calçada amb un trànsit de cotxes dens i ràpid. És evident que cal una millora, clar que sí. En aquest sentit l'Ajuntament d'Alcoi ha dut avant un projecte amb el qual s'amplien voreres, es prolonga el carril bici i es vol millorar l'accés d'entrada a la ciutat. Però no acabem d'entendre per què han hagut d'arrancar la dotzena de plataners, alguns ja ben crescuts, que eren l'única alegria de la costera: considerem que ha sigut una tala innecessària, abusiva i, hem de reconéixer-ho, està en sintonia amb la pèssima gestió de l'arbrat urbà de tota la ciutat i que revela la insensibilitat de l'Ajuntament cap a un tema que es veu que considera menor.
 
Resulta frustrant, per no dir irritant, comprovar que l'administració municipal no dona la suficient importància a la conservació del reduït patrimoni vegetal que hi ha dins la ciutat. Deixant de banda els parcs i jardins, els arbres dels carrers i places d'Alcoi viuen sota la constant amenaça d'una política destarifada que, amb uns escocells massa xicotets condemna la part aèria dels arbres al raquitisme mentre empresona les arrels en un espai tan reduït que necessiten expandir-se a costa de rebentar voreres i embossar clavegueres. I, per si açò fora poc, se'ls sotmet a unes podes abusives, innecessàries i lesives que obrin les portes a infeccions que no els beneficien en res.
 
Els escocells exigus i les podes abusives estan complementades per una inexplicable elecció de les espècies d'arbres que es planten, sense que el port dels arbres, l'amplària de voreres i de carrers i la distància als edificis siguen factors que tinguen cap importància a l'hora de plantar plataners, lledoners o aligustres. Així, en carrers i voreres estrets trobem espècies de gran port i en carrers amples espècies menudes o espècies grans en condicions lamentables. I això per no parlar de la gran quantitat d'escocells buits o simplement colgats per una capa de ciment.
 
De la mateixa manera que critiquem esta gestió de l'arbrat urbà, des d'un altre departament municipal s'està portant a terme el projecte Alcoi BioUp de renaturalització de barrancs, ribes, rius i altres espais naturals de dins de la mateixa ciutat que es troben degradats i que es recuperaran per a tots i totes. Justament una de les actuaciones del projecte BioUp és "millorar i donar continuïtat a l'arbrat d'alineació existent als carrers, eliminant tots els escocells buits".
 
Com s'entén eixa "doble personalitat" de l'Ajuntament d'Alcoi? No és coherent dedicar esforços a renaturalitzar la ciutat i, al mateix temps, no integrar els principis que guien el projecte BioUp a l'hora de fer obres i reformes dels nostres carrers.
 
No hem d'oblidar que Alcoi, com a ciutat mediterrània que és, està sotmesa a uns estius càlids que als últims anys, impulsats pel calfament global, s'han convertit en tòrrids. Tampoc podem perdre de vista que ciment i asfalt han estat els materials fonamentals per a la implantació del model urbanístic que ha definit l'evolució de la ciutat en les últimes dècades i que eixos materials tenen una gran capacitat d'acumular calor (a més d'impermeabilitzar el sòl) i, per tant, d'extremar les temperatures urbanes. Davant d'això, per a suavitzar les temperatures, absorbir contaminants i facilitar la infiltració de l'aigua de pluja, els arbres dels nostres carrers fan un paper crucial.
 
Cal, per tant, una revisió a fons dels criteris tècnics que han inspirat la desafortunada gestió de l'arbrat urbà i que d'una volta s'adopte una política que garantisca uns arbres sans que siguen orgull d'alcoianes i alcoians. Criteris que, de començament, haurien d'abordar els problemes estructurals dels escocells xicotets, les podes abusives i la inadequació d'espècies; i, per descomptat, evitar carregar-se els arbres que ja tenim quan es fan reformes i altres actuacions urbanístiques.