Casimiro Barello va ser un peregrí italià que va predicar al llarg de la seua vida per diverses ubicacions europees fins que va arribar a Alcoi. Ací, el hui venerable gràcies al nomenament per part del papa Juan Pablo II en l’any 2000, va morir a la curta edat de 27 anys.

La seua població de naixement, Cavagnolo, i de la seua mort, Alcoi, van quedar lligades des d’este moment. Unides fins a l’actualitat, gràcies a l’acció de la Asociación de Amigos de Casimiro Barello Morello i a la seua homòloga de Cavagnolo. Tant és així, que des de 1984, a causa del centenari de la defunció de Barello, els intercanvis entre italians i espanyols han sigut nombrosos.

L’últim dels encontres ha tingut lloc els últims dies a Alcoi, amb la visita d’una vintena de peregrins italians, a més del mateix alcalde de Cavagnolo, Andrea Gavazza. La comitiva piamontesa ha estat durant 3 dies a la ciutat.

Durant el primer dia d’estança, els seguidors de Casimiro Barello han estat presents en l’eucaristia oficiada en l’església de Sant Jordi, amb acompanyament musical de l’organista Paco Amaya i la seua filla. Després, han pogut gaudir de l’ambient en la plaça de Dins abans de descansar.

L’activitat durant el segon dia a Alcoi ha començat amb la visita al Sant Sepulcre, on es troba albergada la caixa amb les relíquies de Casimiro Barello. Poc després, Toni Francés ha rebut oficialment al grup italià, que ha entregat un llibre com a obsequi a l’alcalde d’Alcoi. Un passeig per les ubicacions modernistes i la visita davant la finca on va viure el venerable, hui en dia Sant Llorenç nº3, han completat la ruta dels italians.

Per al tercer i últim dia, el grup ha conegut Alcoi més enllà del Centre i ha visitat també les muralles que formaven part de la ciutat en l’època medieval.

Més sobre Casimiro Barello

Reunir-se al voltant del que va fer Casimiro Barello és motiu d’orgull per al grup alcoià i per al de Cavagnolo. Entre ells eixiran a la conversa els distints miracles que se li atorguen al peregrí, així com els viatges que el van portar de la seua Itàlia natal fins a països com Portugal, França o, finalment, Espanya.

Dels documents que certifiquen els viatges s’ha pogut extraure que abans de recaure a Alcoi, on va morir als 27 anys malalt de febre tifoidea, també va visitar Cocentaina i Muro, entre altres poblacions.

A Alcoi, la persona que el va acollir a sa casa va ser el comerciant José Valero i com a testimoni de la seua mort a la ciutat, es pot visitar la seua làpida en l’església de Sant Jordi, on està enterrat.