"Per la trajectòria, per haver mantingut el treball i la continuïtat en un espectacle que segueix viu i és interessant". Són alguns dels aspectes que Joanfra Rozalén, gerent de la companyia teatral La Dependent, ha ressaltat sobre els motius que han fet que el Betlem de Tirisiti tinga altre reconeixement a les seues esquenes.

L’últim d’ells ha vingut de la Unima (Union Internationale de la Marionnette), que a través de la seua Comissió de Patrimoni, Museus i Centres de documentació ha entregat el Certificat de Reconeixement per la Conservació del Patrimoni Titellaire a 38 espectacles o personalitats del món dels titelles, entre ells el betlem que La Dependent porta endavant des dels anys 90 del segle passat.

"No és tan fàcil", ha explicat Rozalén a Pagina66 sobre la tasca de mantindre viu hui en dia un espectacle de titelles "que la gent valore, respecte i estime". Darrere del resultat hi ha anys de treball, treball constant que no sols es du a terme durant les setmanes de representacions en l’època nadalenca.

Prova d’estar treballant sempre per a millorar tot el que envolta a Tirisiti és el web que reuneix història i documentació sobre aquest betlem de titelles. "Consideràvem que era totalment necessari un espai interactiu que arreplegara tota la informació i en el qual poguérem penjar tots els continguts generats al voltant del Betlem de Tirisiti", ha subratllat Rozalén.

Ara, l’espectacle que té a Tirisiti com a principal protagonista, ha rebut un nou reconeixement, entregat durant el 24 Congrés Internacional de la Unima en la localitat sud-coreana de Chuncheon. Malauradament, cap representant alcoià ha pogut estar present en la gala de lliurament dels reconeixements, que ha coincidit amb la Mostra de Teatre d’Alcoi 2025.

El jurat dels Certificats de Reconeixement en el Patrimoni Titellaire està format per Lucile Bodson (França), Kathy Foley (EUA), Idoya Otegui (Espanya), Dadi Pudumjee (Índia) i Nancy Staub (EUA), sent Idoya Otegui la presidenta de la Comissió i del Jurat. En el Tirisiti han valorat trajectòria, preservació de les tradicions, treball de protecció i expansió del patrimoni. I tot açò té la seua recompensa majúscula quan, any rere any, un ‘gamberro’ amb veu quasi inintel·ligible, però reconeguda a quilòmetres, ompli sessions com a ‘xurros’.