El Grup de Processos d’Oxidació Avançada del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València (UPV) investiga la possibilitat de que el riu Serpis tinga contaminants que afecten a la qualitat de les seues aigües.

Estudien la utilització de residus agrícoles per a extraure substàncies fotoactives que permeten el tractament de residus amb llum solar, evitant la utilització de substàncies agressives. Entre estos residus es troben l’alperujo, residu generat en l’obtenció d’oli d’oliva; el bagàs del raïm, residu sòlid obtingut en la producció de vi, o pells de taronja o de llima. A més, es pretén obtindre materials absorbents que permeten l’eliminació de metalls.

En l’estudi de la qualitat mediambiental del Riu Serpis s’ha realitzat un mostreig en 17 punts diferents des del seu naixement fins a la desembocadura amb la finalitat de detectar contaminants que es troben en concentracions molt baixes però que poden constituir un risc per a la reutilització de les aigües.

Les mostres preses seran analitzades en els pròxims mesos a la Universitat de Piemonte Orientale (Itàlia), ja que la iniciativa forma part del projecte In2Aquas, finançat per la Unió Europea com una xarxa doctoral. L’objectiu és buscar fonts no convencionals de recursos hídrics en zones extremes, com poden ser les zones polars, zones desèrtiques o la conca mediterrània.

El projecte europeu està dividit en tres grans línies: analitzar la qualitat de possibles fonts d’aigua, així com els contaminants que estan presents; desenvolupar nous materials a partir de residus, que siguen al seu torn útils per a millorar la qualitat dels recursos hídrics; i estudiar processos sostenibles que servisquen per a eliminar contaminants químics i microorganismes patògens.

A més de la UPV, compta amb la participació de grups d’investigació d’Espanya (Plataforma Solar d’Almeria), Itàlia (Universitat de Bolonya, Universitat de Torí, Universitat del Piemonte Oriental i Societat d’Aigües Metropolitana de Torí), Grècia (Universitat de Ioànnina i l’empresa MIRTEC), França (Institut National de l’Environnement Industriel et des Risques – INERIS i la Universitat Clermont Auvergne), Dinamarca (Universitat d’Aalborg i les empreses LiqTech i Ultraquas), Noruega (Institute for Energy Technology) i Tunísia (Universitat de Tunis El Manar).