És d’una hipocresia majúscula, que els partits de la dreta i l’extrema dreta, assenyalen la política i les ideologies com el mal a combatre. Són contínues les referències crítiques a l’ús de la política i la ideologia que ens fan a Guanyar al saló de Plens de l’Ajuntament. Si parlem i fem propostes sobre habitatge, o sobre gestió dels serveis públics, o sobre els drets de les persones, o sobre l’educació i la sanitat pública, o sobre el que siga, sempre trauen el mantra d’estar impregnant les nostres propostes d’ideologia. Com si el que ells defensen no tinguera ideologia i no fora política. Especialment VOX, el partit d’extrema dreta que amaga la seua ideologia perquè en la memòria col·lectiva majoritàriament el feixisme és sinònim de dictadura, de genocidis i d’odis que acaben en guerres i destrucció, i fa política renegant de la política perquè li és impossible argumentar des del raonament democràtic, sense insultar i mentir. I el PP fa política fent la mateixa crítica antipolítica perquè en el fons per a ells la política és un fàstic per arribar al que realment els interessa: el poder econòmic i la conservació dels privilegis de la seua classe dominant. A tots dos els sobra el parlamentarisme.

A tots dos els interessa moltíssim que la majoria social renegue de la política, d’un sistema que permeta d’alguna manera defensar els interessos de les classes més desprotegides. En la desafecció de la gent per la política guanya la dreta, i aquesta ho sap perfectament. Com més gent despolititzada i apartada dels espais d’incidència i de l’interés comú, millor per als seus interessos. Com menys gent vaja a votar i quan més augmente l’abstenció millor podran fer i desfer segons els seus interessos.

Evidentment, les pràctiques polítiques que estem vivim desprestigien a la bona política. La corrupció, la ineficàcia per resoldre els problemes reals de les persones, la conversió dels polítics en professionals establerts de per vida en el poder i que obliden la dedicació al bé comú en benefici propi, fan que augmente el fàstic popular en tot allò que olga a política. I açò és ben utilitzat per la dreta i l’extrema dreta per a desprestigiar la política i traure profit per als seus interessos del descontent justificat de la ciutadania.

És més, per això no es preocupa gens ni miqueta fer propostes concretes i decidides per erradicar la corrupció, ans al contrari, la dreta i la corrupció han anat junts durant tota la història i si tenen el poder l’exerciran sense cap dubte evitant qualsevol llei que li pose traves a l’aprofitament propi dels recursos públics.

El problema és quan l’anomenada esquerra que representa el PSOE còpia les formes d’exercir la política de la dreta, perquè així han estat funcionant durant tot el postfranquisme, i ha passat el que ha passat, des dels casos Roldán, Rubio, Guerra i molts altres fins Koldo, Abalos, Cerdán... i qui vinga.

Però hi ha una altra política que s’ha manifestat al llarg de la història des del convenciment honest i honrat de defensar uns ideals per un món més just i igualitari, i que continua manifestant-se en l’actualitat i ho farà en el futur des d’opcions polítiques que reivindicaran la política com a eina de transformació social. No tots els polítics i les polítiques són iguals, ni tota la política és igual, hi ha honrats i deshonrats, polítiques al servei del bé comú i polítiques al servei dels poderosos. I la ciutadania ha de castigar als deshonrats i als partits que han conviscut amb ells i amb les seues pràctiques possibilitant la corrupció. Corrupció que sota aquest sistema s’ha evidenciat estructural, i per això tenim l’obligació de canviar les regles sobre les quals s’asseu el sistema i erradicar-la d’arrel. Com? Convertint la democràcia formal que vivim en democràcia real, fent que la ciutadania tinga tot el control de les accions de l’administració, aplicant lleis contundents contra els corruptes i els corruptors, i moltes actuacions més que cal aplicar des d'ara mateix.

Al debat parlamentari del passat 9 de juliol, es van anunciar una sèrie de mesures encaminades a impossibilitar la corrupció. És un pas important que ara cal concretar. No obstant des del meu punt de vista encara falten més mesures. Tal com Guanyar va defendre al Ple de l’Ajuntament, trobe a faltar l’eliminació dels aforaments als diputats i diputades, i acabar definitivament amb la inviolabilitat del Cap d’Estat.