Finalment algunes famílies poden compartir actes de la festa que arriben al cor. Sempre hem pensat que les alegries, els nervis i les il·lusions de les festes patronals s’havien de compartir amb amigues, amics o família sense distinció de gènere. No podíem entendre que un pare no pogués fer esquadra amb la seua filla. Ens ha alegrat molt saber que membres de la mateixa família, dones i hòmens, han pogut compartir una Diana o una esquadra.

Això només ho hem pogut veure en les filaes que han adoptat el trage únic (Magenta, Maseros i Benimerins) però no ho podran gaudir en altres filaes en les què, tot i que en les votacions una majoria de festeres i festers volien sols un trage, el fet de necessitar ¾ parts dels festers per modificar els reglaments ho fa molt complicat. Resulta curiós, per no dir pervers, que quan l’associació de Sant Jordi va imposar a totes les filaes obligatòriament dos trages no van fer falta ni votacions ni majories.

Les dones no volíem canviar l’estètica de les festes, volíem canviar la discriminació, i volíem participar activament en les festes del nostre poble. Van ser els hòmens els que es van obstinar en afegir més trages, la quantitat dels quals és la que fa que no hi haja uniformitat i, en molts casos, ens porta a no reconèixer la filà que es representa.

Els trols d’Internet encara ara estan esgrimint l’excusa historicista, per més que s’ha explicat una volta i una altra que les festes d’Alcoi no són fidels a la història; per més que intentem recordar de quina època són, per exemple, els trabucs. L’únic tret històric que els interessa és el que val per discriminar les dones.

I quin goig veure com, poc a poc, les dones estan participant, moltes sense haver conegut el llarg i tortuós camí, algunes que són d’una filà des que van nàixer. Fa uns anys, quan “tenies les cuixes grossetes” o deixaves de semblar una xiqueta et feien fora de la filà, cal recordar-ho per a que no es torne a repetir, és fàcil perdre els drets, hem d’estar atentes.

#untrageunafilà