L’aniversari de l’obertura al públic de la Torre d’Almudaina arriba cada estiu amb un regal: les jornades de portes obertes amb entrada gratuïta al monument.

Ara fa setze anys de la restauració de l’edifici almohade. Aquest ‘museu de lloc’ que forma part de l’estructura del Museu Arqueològic d’Alacant MARQ de la Diputació d’Alacant permet al visitant conéixer de primera mà l’arquitectura defensiva del segle XIII en les nostres comarques, al mateix temps que els introdueix en la seua història des de les mateixes pedres on van estar els nostres avantpassats musulmans.

A més, com ha declarat el diputat delegat de Cultura en la Diputació Provincial, Juan de Dios Navarro, les jornades de portes obertes de la Torre d’Almudaina col·laboren a "dinamitzar l'activitat cultural i turística en aquesta localitat de l'interior de la nostra província durant el període estival, mostrant la seua riquesa històrica i paisatgística, a més d'impulsar la promoció d'un enclavament únic de gran valor patrimonial".

L’horari de les visites serà de 9 a 13h i de 18 a 21h el dijous 14 d’agost i el festiu divendres 15 sols de matí.

SOBRE LA TORRE D’ALMUDAINA

Com el seu nom indica està a la localitat d'Almudaina, comarca d'El Comtat de la província d'Alacant. Es troba a 587 metres sobre el nivell del mar i té prop de 120 habitants. A la coneguda novel·la 'Las cerezas del cementerio' de Gabriel Miró apareix Almudaina amb el nom de Posuna. És Bé d’Interés Cultural amb categoria de Monument.

La torre data de la primera meitat del segle XIII. Està construïda en època musulmana, poc abans de la reconquesta cristiana, com un reducte defensiu de l’alqueria d'Almudaina, coneguda en aquell moment com 'al-Mudayyina', traducció de la ciutadella, usada després com a graner senyorial.

Formava part d'un recinte fortificat, comptava amb un espai menut adjacent on se situaven magatzems. Es divideix en quatre plantes accedint-se a l'interior pel primer pis. En els seus inicis comptava amb una terrassa emmerletada. Els seus murs estan formats per blocs d'argamassa encofrats mitjançant la tècnica del tapiera d'agulla recuperada.

En desembre de 1999 va tornar a ser de propietat pública. La restauració ens permet comprendre des d'aquesta curiosa tècnica emprada en la seua construcció fins a les seqüeles dels canvis patits en els 800 anys d'història.