Els claustres del professorat i les associacions de famílies d’alumnes del CIPFP Batoi, el Col·legi La Salle, el Col·legi Sant Roc, l’Escola d’Art i Superior de Disseny, l’IES Andreu Sempere, l’IES Cotes Baixes i l’IES Pare Vitòria, tots ells d’Alcoi, i els de l’IES Professor Manuel Broseta de Banyeres de Mariola, l’IES Pare Arques de Cocentaina i l’IES Serra Mariola de Muro, volem manifestar el nostre absolut desacord amb la decisió presa des de la Universitat d’Alacant de suprimir els tribunals de les PAU situats a Alcoi, per a centralitzar les proves al campus de Sant Vicent del Raspeig.

Les justificacions aportades, a banda d’haver-se adoptat unilateralment i sense cap consens, ens semblen molt poc fonamentades. Arguments com “reforçar la seguretat, l’equitat i la qualitat organitzativa”, “establir protocols homogenis i altament supervisats”, i oferir “un context segur, accessible i ben coordinat” no tenen cap sentit, tenint en compte que portem més de quatre dècades fent les PAU a Alcoi, primer entre diferents instituts com a seus dels tribunals i, des de fa uns anys, a les magnífiques instal·lacions del campus de la Universitat Politècnica de València (UPV). El nostre alumnat s’hi sent còmode i no hem posat mai en qüestió l’eficàcia d’aquests tribunals. Les úniques reclamacions puntuals han sigut relatives a correccions, però eixa és una circumstància independent a la localització. Posar en dubte l’eficiència dels tribunals d’Alcoi és poc menys que insultant.

També s’hi adduïx una “major despesa econòmica” per a la Universitat. Evidentment, però, han valorat el que suposa desplaçar aproximadament 400 alumnes, al mateix temps, durant tres dies consecutius a Sant Vicent? Per garantir la seua seguretat i no tindre problemes d’accés al campus –com, ens consta, s’han produït en altres convocatòries–, haurem d’habilitar 8 o 9 autobusos cada dia. Per descomptat, la Universitat no assumirà eixa despesa. Encara més: sobre el mapa, els 50 quilòmetres que hi ha des d’Alcoi semblen pocs, però la realitat de les comunicacions en aquestes comarques és que a un alumne de L’Orxa o Planes li costa 30 minuts arribar a Alcoi. Ara caldria afegir uns 40 minuts més, amb sort. En el cas de Banyeres, també tardarien més d’una hora. Açò són criteris d’equitat? Som conscients que també hi pot haver alumnat de l’Alt Vinalopó en circumstàncies semblants, però en compte d’optar per perjudicar nos a tots, deurien buscar-se solucions per a eixos centres educatius.

Com a exemple que allò que reivindiquem no és cap desgavell, des de la Universitat Miguel Hernández d’Elx no tenen problema en mantindre els seus tribunals de les PAU a Dénia, Benissa, Altea, La Nucia, Sant Joan, Oriola i Torrevella; la UPV disposa tribunals en Gandia, Alzira o Xàtiva; i la Universitat de València (UV) també en té a Ontinyent. En canvi, la Universitat d’Alacant només veu problemes en els seus d’Alcoi. De veritat no oferim condicions adequades per a fer les proves? Aquesta circumstància, a més a més, implica una evident paradoxa: el nostre alumnat té molt més a prop el tribunal d’Ontinyent de la UV; en concret, la meitat de quilòmetres i de temps de desplaçament que a la Universitat d’Alacant.

Altre aspecte a considerar és el psicològic. No podem entendre per què hem de sotmetre el nostre alumnat a un estrés addicional en un moment clau de la seua vida d’estudiant –augmentant el temps de transport, traslladant-lo a un entorn desconegut, fent-lo esperar hores allí mentre es fan exàmens de diferent opcionalitat, negant-li l’acompanyament emocional que el professorat d’ací oferim abans i després de cada prova...–, quan la solució és tan senzilla com deixar-ho tot com fins ara. Si les coses funcionen bé, cal millorar-les, no suprimir-les.

I per a finalitzar, independentment de qüestions logístiques i emocionals, tenim un important component simbòlic: veiem poc coherent que la Universitat pretenga impulsar extensions com el campus d’Alcoi o la seu universitària de Cocentaina, com a exemples de vertebració del territori, i al mateix temps li negue a l’alumnat de l’Alcoià i el Comtat la possibilitat de poder fer els exàmens d’accés, molts d’ells per a eixa mateixa Universitat, en un entorn conegut i confortable. Volem una Universitat pròxima, no una institució centralista, mancada de sensibilitat i desconnectada de la realitat social i geogràfica d’aquestes comarques.

Aquesta carta oberta, la primera de diverses accions que estem valorant com a forma de protesta i reivindicació, pretén donar suport a les iniciatives mampreses ja pels nostres ajuntaments i els consells escolars municipals, i també vol aconseguir el recolzament autonòmic. A més a més, volem adreçar-la en particular al Sr. Vicerector d’Estudiants i Ocupació, Raúl Ruiz Callado, el Sr. Director del Secretariat d’Accés i Orientació Universitària, Juan Matías Sepulcre Martínez i, en darrera instància, a la Sra. Rectora Magnífica de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro Faure:

Preguem que reconsideren la seua decisió, que mantinguen els tribunals de les PAU a Alcoi, i que la Universitat d’Alacant demostre, veritablement, que el seu nom continua referint-se a la província i no sols a la capital.