Feia prop de 75 anys que no repicaven. Mossén Cirilo Tormo les va substituir un temps després d’haver inaugurat la reconstrucció del temple en els anys cinquanta del segle XX, i les va deixar ben guardades. Són dos de les antigues campanes de Sant Roc, que esperaven, silencioses en un magatzem de la Fundació Baradello de Moya enmig de la Serra de Mariola, la mà que des del futur els tornara a donar vida. Tenen nom: la més antiga, de 1915, és Sant Joan Baptista i Sant Joaquim; la més ‘nova’, de 1945, Mare de Déu del Miracle.

L’empresa Hijos de Lorenzo Roses, d’Albaida, va fondre la primera, la Sant Joan Baptista i Sant Joaquim. Ja compta amb 120 anys. Pesa 37 kilos i té un diàmetre de 40 centímetres. Els seus padrins van ser Joaquín Aracil Bellod i Milagros Santonja Palacios.

Trenta anys després, els Hermanos Roses, de Silla, van fer la Mare de Déu del Miracle. Pesa 29 kilos i fa 37 centímetres de diàmetre. La van apadrinar Eladio Seco Gisbert i María del Carmen Carbonell Arnauda. Altres quatre ‘companyes’ d’aquesta campana, totes més grans i foses en el mateix taller en 1945, no han tingut la sort d’ella, perquè van ser refoses: Inmaculada Concepció, Sant Roc i Sant Sebastià, Sant Vicent Ferrer i Santa Llúcia.

La Colla de Campaners d’Alcoi, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, ha recuperat dos de les campanes que durant anys van marcar l’activitat diària de les persones que vivien i treballaven allà lluny d’Alcoi, a Sant Roc. Ara quedaran muntades en un campanar mòbil i podran viatjar per a rememorar, amb el seu ning-nang original, la tradició d’una quotidianitat passada.

Les han restaurades a Nàquera, a la mateixa empresa de mantenidors de campanes que revisa i cuida les de l’església de la Santa Maria. Ara tenen batall nou, perquè quan les van baixar del campanar de Sant Roc li’l van llevar, però també els han millorat l’eix, han netejat el bronze i han aconseguit conservar el jou (la trucha) que les uneix al campanar. Està fet en fusta de carrasca, i actualment ja no es gasta este material autòcnon, sinó que solen fer-se d’irok, un arbre tropical, també conegut com a teca africana.

La idea de la Colla de Campaners és acompanyar amb estes dos campanes moments de festa i celebració allà on els demanen que vagen. Han arribat a un acord amb la parròquia de Sant Roc, que els les ha cedit per a este ús. D’aquesta manera, a la recuperació del patrimoni material se suma la possibilitat de reviure una tradició, el toc manual de campanes, que és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

Tot aquest procés culminarà amb una celebració el dissabte 18 d’octubre, aprofitant les festes de la parròquia de Sant Roc. Tornaran a ser beneïdes i tornaran a tocar. A més, hi estaran presents besnebots de María del Carmen Carbonell, la padrina de la Mare de Déu en la seua primera inauguració.

Els actes tindran lloc a les 20.30 hores davant la porta del col·legi de Sant Roc, en acabar la processó dels fanalets que se celebra cada any. Una vegada beneïdes, hi haurà un volteig popular en què podran participar totes les persones que ho desitgen.