A Arturo Puente Muñoz i Pilar Peláez García els encantava admirar art. Durant la seua vida van anar, com tantes famílies, sumant obres a una col·lecció pròpia. Ara és la seua filla, Marta Puente Peláez, qui ha decidit donar dos obres que, d’alguna manera, deixaran escrit el nom d’Arturo i Pilar en el patrimoni cultural d’Alcoi. L’aportació la fa, per tant, en memòria dels seus pares, com a autors i responsables d’eixa col·lecció familiar que uneix art i records.

Marta ha donat dos peces a la Col·lecció Municipal d’Art d’Alcoi, totes dos de gran valor artístic. Compleix així la Col·lecció una de les seues funcions: preservar i difondre el patrimoni cultural creat per la societat al llarg dels anys, i gràcies al qual és hui un referent artístic.

El més curiós d'esta història és com han arribat les dos obres a Alcoi. Estava Marta amb els seus germans mirant com fer el repartiment del llegat dels pares un dels quadres era d'Emilio Sala. Van buscar d'on era nascut el pintor i els va eixir en internet que l'Ajuntament estava fent una pinacoteca. Els va fer il·lusió participar i van contactar.

El tema del Goya encara té més molla. Quan va anar a visitar-los personalment el regidor de Patrimoni, Ignacio Trelis, va veure el gravat i, coneixedor com és del món de l'art, els va comentar el seu valor. En agraïment, els fills d'Arturo i Pilar van afegir esta obra a les cedides a Alcoi.

La primera obra que Marta ha deixat a l’abast de tots els alcoians és un oli d’Emilio Sala Francés. Es tracta d’un quadre no massa gran, on veiem el cap d’una dona jove amb el rostre lleugerament inclinat i una expressió de recolliment. El títol provisional seria el de Estudi Femení. Destaquen la pinzellada suau, el tractament de la llum i la delicadesa del color que caracteritzen el pintor alcoià.

La segona donació és un gravat original de Francisco de Goya y Lucientes, titulat La muerte de Pepe Illo, pertanyent a la sèrie La Tauromaquia, que Goya va realitzar entre 1814 i 1816. L’estampa està feta amb tècniques d’aiguafort, aiguatinta, punta seca i burí, i forma part de la huitena edició impresa per la Calcografía Nacional l’any 1983, a partir de les planxes originals conservades a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

El regidor de Patrimoni Cultural, Ignacio Trelis, ha agraït a Marta Puente el gest i ha animat altres persones a cedir obres a la Col·lecció Municipal d’Art d’Alcoi, ja que "contribueixen a preservar i compartir el llegat cultural vinculat a la història i identitat alcoiana" i, a més, "permeten ampliar i diversificar la col·lecció amb obres de primer nivell".

Sobre Emilio Sala

Emilio Sala Francés (Alcoi, 20 de gener de 1850 – Madrid, 14 d’abril de 1910) és una de les figures més rellevants del realisme espanyol del segle XIX. Va estudiar a València amb el seu cosí i tutor, el també alcoià Plácido Francés, a la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Va ser individu de mèrit de l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma i va rebre la Creu de San Miguel i la Gran Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica. Durant molt de temps va tindre estudi a París.

Encara que fins a 1890 es va centrar sobretot en la pintura històrica, va destacar en el retrat i la il·lustració. De fet, va treballar per a la revista Blanco y Negro, una de les més importants de l’època, i va il·lustrar els Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós.

Sobre els gravats de Francisco de Goya

Normalment es pensa en Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 30 de març de 1746 – Madrid, 16 d’abril de 1828) com a pintor, però la seua obra com a gravador destaca per la quantitat —més de 250 estampes— i per la innovació tècnica, estilística i temàtica. Hi ha qui afirma que és el primer gravador contemporani.

Els gravats de Goya són, a més, una finestra privilegiada per conéixer l’artista, ja que no es tractava d’obres d’encàrrec i els utilitzava per expressar-se amb llibertat, sense preocupar-se per la venda posterior. La Tauromaquia és una de les seues sèries més rellevants, caracteritzada per una tècnica plena de dramatisme i tensió.