Expressem la més profunda consternació i rebuig davant el que es presenta al món com una “treva” o “pau” a Gaza. Aquesta aparent calma no és més que una pau falsa i imposada, que no respon ni a la realitat sobre el terreny ni a les necessitats i drets fonamentals del poble palestí.

El poble palestí no ha estat escoltat ni convidat a participar en les suposades negociacions de pau. Parlar de pau sense la veu del poble que pateix l’ocupació és un acte d’engany i hipocresia política. Aquesta exclusió confirma que el procés no busca la justícia, sinó perpetuar la dominació i el control sobre Palestina. La realitat quotidiana a la Franja de Gaza és una tragèdia humanitària que desmenteix qualsevol idea de pau. Des del primer dia de la treva, els bombardejos, i les incursions militars no han cessat. Ja que s’han registrat prop d’un centenar
d’assassinats i centenars de ferits, incloent-hi dones, infants i persones grans.

Aquesta suposada treva no ha vingut acompanyada de mesures humanitàries reals. La frontera de Rafah única via d’entrada d’ajuda humanitària a la ciutat de Gaza continua pràcticament tancada. Cada dia, camions plens d’aliments, medicaments, aigua i combustible queden retinguts, mentre la població palestina lluita per sobreviure entre la fam, la destrucció i la manca total de serveis bàsics. Segons les organitzacions humanitàries, la situació és insostenible i inhumana. Més de 2,4 milions de persones viuen confinades en només 365 km², i prop del 30 % del territori està ocupat o controlat per l’exèrcit israelià, convertint grans zones en àrees vedades. Aquesta ocupació militar redueix encara més l’espai habitable i provoca una superdensificació extrema, amb famílies senceres amuntegades en ruïnes o en tendes improvisades sense aigua ni electricitat.

Les escoles, hospitals i refugis gestionats per l’ONU es troben al límit. Sense espai, sense recursos i sense seguretat, la vida a Gaza és avui pràcticament impossible. Aquesta situació no és una conseqüència col·lateral del genocidi, sinó una estratègia deliberada de setge i càstig col·lectiu contra tota una població civil. Mentre el món mira cap a Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est continuen patint una violència sistemàtica i silenciosa.

Les forces d’ocupació israelians maten diàriament palestins, sovint joves, en operacions militars i registres domiciliaris. Les detencions arbitràries s’han intensificat, amb milers de persones empresonades sense judici, moltes d’elles menors d’edat. A més, els assentaments il·legals continuen expandint-se sobre terres palestines,
amb el suport i la protecció de l’exèrcit israelià. Centenars de famílies són expulsades de les seves cases, i els atacs dels colons armats són cada vegada més freqüents.

A Jerusalem Est, la situació és especialment greu: Israel accelera la judaïtzació de la ciutat, restringint l’accés als llocs sagrats i desplaçant la població palestina mitjançant la confiscació d’habitatges i la destrucció de barris sencers. Tot això demostra que la treva a Gaza no representa cap avanç cap a la pau, sinó un maniobra per ocultar la continuïtat de l’ocupació, la repressió i la impunitat.

Parlar de pau només a Gaza és ignorar la totalitat de Palestina. No hi pot haver pau parcial ni fragmentada. Sense la llibertat de Cisjordània i sense el reconeixement de Jerusalem Est com a capital de Palestina, qualsevol acord és buit i enganyós. Aquesta “pau” és una operació de maquillatge polític impulsada per Israel i el seu principal aliat, els Estats Units, amb l’objectiu de desactivar la solidaritat internacional i fer creure que el conflicte està en vies de resolució. En realitat, és una estratègia per guanyar temps, consolidar el control militar i desmobilitzar les
veus que exigeixen justícia.

El món no pot acceptar com a pau el que és, en veritat, una continuació de la violència per altres mitjans. Sense justícia, sense veritat i sense reconeixement dels drets del poble palestí, no hi haurà mai seguretat ni estabilitat per a ningú a la regió. Reiterem el nostre ferm convenciment que només la fi total de l’ocupació i el reconeixement ple de Palestina com a Estat sobirà poden garantir una pau veritable, digna i duradora. La comunitat internacional no pot continuar tancant els ulls davant un sistema d’apartheid, colonització i genocidi. Cal actuar amb coherència i valentia política.

Només amb justícia hi haurà pau. Una pau real no es construeix sobre les ruïnes, ni sobre el silenci imposat.
La pau veritable és aquella que reconeix la dignitat, el dret i la humanitat de tot un poble. Palestina ha de ser lliure, reconeguda i respectada.
Exigim:

• L’alto el foc immediat, permanent i verificable a tota Palestina.
• L’obertura total, incondicional i segura de la frontera de Rafah, per garantir l’entrada de tota l’ajuda humanitària i combustible necessaris.
• La fi de l’ocupació israeliana a Cisjordània i Jerusalem Est i la paralització immediata dels assentaments il·legals.
• L’alliberament de totes les persones palestines detingudes arbitràriament.
• El reconeixement incondicional de Palestina com a Estat sobirà i de ple dret, amb les fronteres prèvies a 1967 i capital a Jerusalem Est, tal com estableixen les resolucions internacionals.
• La implementació de sancions polítiques, econòmiques i diplomàtiques contra l’Estat d’Israel mentre continuï vulnerant el dret internacional i els drets humans.

Exigim al govern espanyol la denegació del trànsit al vaixell Ocean Gladiator, implicat en la cadena de subministrament del genocidi i dels crims d’Israel contra la població palestina. Exigim també la denegació d’assistència i la retenció i investigació d’aquest vaixell en cas d’accedir a ports estatals, per garantir que cap infraestructura pública de l’Estat espanyol sigui còmplice del genocidi ni del patiment del poble palestí.

Exigim al govern espanyol el fi integral del comerç d’armes i material militar a l’Estat d’Israel, i la suspensió de totes les relacions polítiques, econòmiques i militars que puguin contribuir de manera directa o indirecta a la violència, l’ocupació o la vulneració dels drets humans del poble palestí.

PER UNA PALESTINA LLIURE.