Hi ha nits en què la paraula es fa poble, i això ha passat durant el Sopar Estellés que el Centre Cultural Ovidi Montllor ha celebrat divendres 17 d’octubre. La festa dedicada al poeta de Burjassot és un acte que ja és tradició i que transforma cada paraula en un batec col·lectiu.

Les primeres paraules han sigut cantades. La veu, la d’Andreu Valor, que com sempre ha sabut convertir les paraules en cançons o les cançons en paraules. Cada acord ha estat una carícia al record de Vicent Andrés Estellés, aquell escriptor que ens va ensenyar que la llengua també pot ser tendresa, rebel·lia i vida.

Després, més paraules, ara d’aquells assistents que, poema a poema, veu a veu, han donat vida —amb orgull— a fragments de l’obra d’Estellés. Tots han compartit un mateix desig: retre homenatge al poeta que va cantar el poble, la fam, l’amor i la dignitat en la llengua que ens fa ser qui som.

Com marca la tradició, la festa ha continuat amb un sopar de cabasset, senzill i alegre. Un sopar sense protocol, però ple de sentit: el d’una comunitat que celebra la cultura com a espai viu, com a trobada i com a memòria.

Per tant, la Festa Estellés del Centre Cultural Ovidi Montllor ha sigut molt més que un acte cultural. Ha estat un clam de pertinença, un homenatge compartit al poder de la paraula i a la força d’un poble que continua fent-se, com Estellés, «amb la veu d’un fill del poble».