Fa un any del dia en el qual el cel es va obrir en unes poblacions i l’aigua va destrossar les veïnes de baix. Fa un any dels comentaris que desqualificaven amb sorna els avisos de grans precipitacions. Fa un any de més coses, però eixes deixem-les per a les notícies de cada dia i per a apuntar-les bé en els llibres d’història.

No fa tant, unes setmanes, en l’última alerta taronja per pluges que es va decretar en la nostra zona de cobertura, la redacció de Pagina66 veia alarmada com hi havia en les xarxes socials qui considerava impossible que passaren mals per aigües en les costeres d’Alcoi. Vam tindre molta sort: va caure a bots i barrals al nord, al sud, a l’est i a l’oest, repasseu les xifres.

Poca memòria i poca prudència. És cert que és complicat que una riuada inunde els sagrats carrers de la tramoia festera o els útils com a pixadors del costat on molts, després dels colzes alçats, s’abaixen la bragueta. Però les grans pluges poden crear problemes, entre altres coses perquè ja ho ha fet.

EL PLA D’ACTUACIÓ A ALCOI

Alcoi té redactat un Pla d’Actuació Municipal davant el risc d’inundacions. És obligatori per una Directiva Europea, transposada a Espanya pel Reial Decret 903/2010. Eixe document determina quins són els punts més delicats en cas de molta pluja. Preveu inundacions, solsides o altres trencadisses. Fonamentat en l’estudi científic de cada zona, classifica el risc des del baix —quan sols és probable cada 500 anys— fins al molt alt —si la catàstrofe podria passar cada 25 anys.

El Pla d’Alcoi és públic i es pot consultar al web de l’Ajuntament. Justament ara fa un any i uns dies, ens el va explicar en una entrevista a Pagina66 el tècnic municipal d’Emergències i Protecció Civil, Quique Blanes.

PUNTS DE RISC D’INUNDACIONS I SOLSIDES

A Alcoi hi ha tres punts amb risc d’inundació. Estan molt pròxims al llit dels rius i en llocs on hi ha confluència d’aigües o característiques especials.

No n’hi ha més perquè, en bona part del nucli urbà, el Barxell (o Riquer) està canalitzat. Són obres prou recents, signades el 1989 en temps de l’alcalde José Sanus i inaugurades el 2006, ja amb Jorge Sedano. Els llocs amb més perill d’inundacions estan fora d’aquest espai, abans i després de les canalitzacions. Alguns es troben en el projectat i mai executat segon tram de canalització, a partir d’Alcassares.

Els punts de risc poden correspondre a zones que obstaculitzen el pas de l’aigua per accions humanes o naturals, punts de desbordament, punts conflictius en vies de comunicació o punts crítics en equipaments estratègics. Molts d’aquests espais estan assenyalats perquè ja han patit episodis similars.

El primer lloc perillós que recull el Pla està al costat del riu Barxell, poc abans del Pont de Maria Cristina (el de Cervantes), en un tram que abasta des del col·legi Santa Ana fins a les pistes esportives pròximes al pont. El segon està en el naixement del riu Serpis, en la confluència del Barxell i del Molinar, on estava la fàbrica d’Escaló, després del Museu de Bombers (Fàbrica de Tacos) si seguim el corrent fluvial. Per últim, l’altre punt crític es troba en un dels meandres que fa el Serpis en el seu pas per Cotes Baixes i pot afectar les naus més baixes del polígon industrial.

A banda, el Pla assenyala altres espais a vigilar. La precaució ve pel lloc on s’ha construït. En este punt tenim les antigues fàbriques pràcticament abandonades tocant al Serpis baix de la Zona Nord, o els edificis més recents del Centre Específic per a Persones amb Malaltia Mental Crònica i altres en el Barranquet de Soler.

Fora del nucli urbà, el Pla alerta sobre alguns trams del terme municipal en la carretera CV-795 d’Alcoi a Banyeres, la carretera de les Llacunes, el camí de la Font del Quinzet, els pous i el brollador del Molinar —afectats el 1986— o la depuradora de l'Algars.

A més, el Pla d’Actuació classifica el risc que poden tindre els ponts d’Alcoi, alguns essencials per a la vida diària. A la major part els adjudica una freqüència baixa de perill, un cas cada 500 anys. A altres, com els de Cadisenyo, Buidaoli, Canalejas o Penàguila, els assigna una freqüència alta, de 25 anys.

Un dels majors problemes possibles a Alcoi és el de les solsides. En este cas, els punts grocs són més i podrien donar-se fins i tot en llocs on existeix canalització dels rius. No depenen tant de la quantitat d’aigua que porten com del mal que puga fer als marges, si hi ha construccions pròximes mal assentades, si passen corrents subterranis o els terrenys tenen una específica configuració geològica.

El document preventiu alerta d’aquells espais propensos a les solsides que poden afectar infraestructures de transport i vivendes, principalment del barri antic. Considera que esta situació és la probable a la qual s’enfronta el municipi. La incertesa ve de tan antic que ja en 1744 es va considerar desviar el riu Barxell des de la zona de Cervantes al Tossal, lloc on anys després s’han patit diversos lliscaments.

ALGUNES SITUACIONS PASSADES

Passar, n’ha passat de tot. De fet, el Pla d’Actuació Municipal davant el risc d’inundacions recull episodis en els últims 76 anys. Recorda els mals registrats el 1949, 1958, 1966, 1971, 1973, 1982, 1984, 1986 i 1989.

Quant a les solsides, les més pròximes en el temps són les que van fer perillar les filaes del carrer Orberà, la que va desfer la part baixa del carrer Calderón, les del camí que porta a Rambla Alta o, ja fa més anys, la que va fer desaparéixer bona part del carrer Caragol. També altres situacions que, en previsió, van obligar a tombar edificis o modificar projectes.

Els més majors encara recordaran —parlant d’inundacions— la desfeta del 29 i 30 de setembre de 1986. El riu Barxell va destrossar físicament i econòmicament el polígon Sant Benet; l’aigua, per davall del pont de Sant Jordi, parava sols en les façanes de les fàbriques, encara actives, dels dos costats del llit. El pont d’Alcassares se’n va anar i encara es va donar gràcies per no haver-hi més desgràcies, en un temps en què preveure què podia fer un núvol era més intuïció que ciència.

Sí, Alcoi també es pot inundar, o l’aigua pot fer molt de mal. Poca broma.