Hui és 29 d’octubre i estem de dol. És l’aniversari, el primer, de la tragèdia d’aquella dana que no necessitarà mai cognom: és la dana, simplement. La que va devastar les comarques veïnes de l’Horta Sud de València.

Moltes persones i institucions van posar tots els seus esforços en els dies següents per a ajudar aquells que havien quedat sense res i sense ningú, perquè s’havien quedat sols. Hi va haver mans que van llevar fang, altres que van abraçar i moltes que van carregar camions amb eixes coses que només fan falta quan sols queda la vida, i en este cas, ni això.

Hui és 29 d’octubre. És l’aniversari. Una representació d’alcoians i alcoianes ha estat present en la plaça Espanya, baix les banderes a mitja asta, en els cinc minuts de silenci en record dels que van morir i en suport dels que tant van patir. La resta —els que s’han quedat treballant, els que estaven lluny, els que no han pogut parar— també han estat, encara que haja sigut amb el record que, de segur, els ha vingut al cap durant este 29 d’octubre de 2025.

Ha estat un gest, cinc minuts de silenci per respecte, i a molts els ha recordat que encara queden molts silencis sense respecte que queden per escoltar.