Sabem que no té massa sentit, però ens feia il·lusió fer un titular amb la frase de l’anunci del guapo del café. I és que és cert: ja tenim el senyal inconfusible que anuncia que el Nadal Alcoià està a punt d’arribar. Tirisiti ja ha tret el cap pel balcó del Teatre Principal!

La gran figura del nostre betlem més tradicional ja decora la façana, acompanyada pel seu rètol que, com sempre, marca l’inici de les setmanes més màgiques de l’any. Com cada any, eixes funcions de titelles de vareta es convertiran —si el temps no fa de les seues— en l’esdeveniment amb més concentració de públic d’Alcoi. Prop de 25.000 persones aniran compartint espai, representació a representació, per a reviure el que podria ser el llegat cultural més important de la ciutat.

Com sempre, primer van les representacions escolars del Betllem de Tirisiti, que començaran el divendres 21 de novembre. Ja en els dies previs a Nadal, el 23 de desembre, serà el torn del públic general, que ja espera fidel la seua cita anual amb el retaule més alcoià de tots i, abans, amb els mòbils preparats, el dia en què s’òbriga la venda d’entrades —una carrera que res té a envejar a la dels concerts de Taylor Swift.

Mentre Tirisiti saluda des de dalt amb el seu somriure pillo, a la resta de carrers continuen ultimant detalls perquè tot estiga llest. Les llums de Nadal —especialment les del Centre, les de disseny alcoià dels reis mags— ja estan pràcticament totes col·locades, i també la resta de vies urbanes van prenent eixe toc brillant que ens fa mirar amunt com a xiquets.

I com que cada detall del Nadal alcoià compta, ja tenim data per a descobrir el cartell de la Cavalcada més antiga del món: el 28 de novembre es destaparà l’obra creada per Ester Hernández, elaborada a partir de plastilina i guanyadora del concurs anual que tria la imatge que anunciarà la nit més esperada pels menuts i no tan menuts.

Així que sí, si Tirisiti ja està al balcó i les llums ja quasi brillen, no hi ha dubte: el Nadal Alcoià ja és ací. I nosaltres, com cada any, estem preparats per a viure’l de cap a peus. I com diuen en el café: What else?