Amigues i amics de Palestina de l'Alcoià i el Comtat,
En aquest 29 de novembre, Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, ens unim a milers de veus d’arreu del món per reafirmar un compromís que ja no és només moral, sinó urgent i inajornable. El poble palestí continua privat dels seus drets fonamentals mentre la comunitat internacional oscil·la entre la passivitat i la complicitat.

Aquesta data, establida per les Nacions Unides, ens recorda que la qüestió palestina no és un conflicte entre iguals, sinó el resultat d’una ocupació que impedeix al poble palestí exercir el seu dret a l’autodeterminació, a la independència i a la sobirania.

La farsa de la pau: un miratge repetit. En els últims mesos, alguns governs i grans titulars han volgut vendre al món la idea que hi ha una treva, un “pla de pau” o una “via política” en marxa. Però cal dir-ho sense matisos: aquest suposat acord de pau és impossible.

Ho és perquè Israel ha reafirmat públicament que mai reconeixerà un Estat palestí sobirà. Ho és perquè Palestina ha expressat amb la mateixa fermesa que no hi haurà pau sense el ple dret a l’autodeterminació de tot el poble palestí.

I aquesta impossibilitat no és nova: ja es va intentar entre 1993 i 1995 amb la signatura dels Acords d’Oslo, presentats com el gran punt d’inflexió cap a una pau definitiva. Però la realitat és que, un cop signats, ni Israel ni Palestina estaven disposats a complir plenament uns compromisos que exigien renúncies i garanties que cap de les dues parts va assumir seriosament. Oslo es va convertir en un símbol d’expectatives frustrades, d’una arquitectura diplomàtica que mai va aterrar en el terreny. Un advertiment històric que avui torna a repetir-se.

Per això, parlar ara d’un “acord de pau” mentre es neguen les condicions mínimes —un estat palestí viable i el dret a l’autodeterminació— és, de nou, un exercici de cinisme polític.

La normalitat prèvia a octubre de 2023 consistia en assassinats continus, detencions administratives il·legals, confiscació de terres, destrucció de cultius i una política d’assentaments que avançava imparable. No era pau: era violència estructural normalitzada.

Per això no permetrem que es banalitze l’opressió ni que es presente com una “solució política” allò que només serveix per disfressar un statu quo insostenible.

Encara que els governs i molts mitjans intenten vendre plans impossibles com a “solucions definitives”, la ciutadania global —mobilitzada, informada i incansable— continua exigint justícia. Des de l’Alcoià i el Comtat fins als carrers del món, la solidaritat no s’atura.

Crida als governs i a la comunitat internacional

Exigim:

• El compliment immediat de les resolucions internacionals i la protecció de la població civil palestina.
• Accés humanitari continu i sense obstacles.
• Un procés diplomàtic real basat en el dret internacional i no en farses polítiques.
• El dret al retorn dels refugiats palestins, conforme a la Resolució 194 de l’ONU.

Qualsevol procés que ignore aquests punts no és pau: és imposició.

La solidaritat no és retòrica: és un compromís actiu. I avui reafirmem la convicció que la pau només serà possible quan cesse l’ocupació, el setge i l’apartheid, i quan el poble palestí puga exercir plenament els seus drets històrics.

Visca la solidaritat internacional.
Visca Palestina lliure.

Solidaritat amb Palestina de l'Alcoià i el Comtat