La confirmació d’una subvenció de 152.000 euros, el màxim possible, concedida per la Conselleria de Cultura a l’Ajuntament d’Alcoi dins del Pla Restaura per a la conservació de béns immobles del patrimoni cultural, posa punt final a la recerca de finançament per garantir la conservació del jaciment arqueològic del Castellar.

La ajuda de la Generalitat Valenciana se suma a la del Ministeri d’Habitatge, corresponent al 2% Cultural de 2023, és a dir, el retorn que fa el govern central respecte als contractes d’obres públiques realitzats en un municipi. Esta última subvenció va aportar altres 132.000 euros. Entre ambdues, es finança el 93% del cost total. La inversió prevista ascendeix a 304.110 euros, de manera que l’Ajuntament d’Alcoi només haurà d’aportar uns 20.000 euros més.

El projecte, redactat pels alcoians Rafael Silvestre i Germán Pérez, compta amb l’aprovació de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana. El seu objectiu principal és evitar el deteriorament de les estructures excavades i consolidar el jaciment com a referent patrimonial. Com ha explicat el regidor de Patrimoni, Ignacio Trelis, "s’integrarà este Bé d’Interés Cultural en l’oferta cultural del municipi i de la comarca, servint com a focus d’atracció per als visitants". Així, la ciutadania podrà conéixer de prop la importància històrica del jaciment.

Sobre el jaciment del Castellar

El jaciment del Castellar, declarat Bé d’Interés Cultural (BIC), és un poblat fortificat en altura d’època andalusina, datat entre finals del segle IX i el segle XIII. Es troba a la zona sud-est del terme municipal i destaca per les troballes de ceràmiques fines i altres objectes que aporten valuosa informació sobre l’inici i desenvolupament de la presència andalusina a la zona.

Entre els treballs realitzats destaca l’exhumació total de la muralla del poblat, d’uns noranta metres de longitud, construïda amb morter de calç i pedra. Adossats a la muralla, es van documentar tres contraforts semicirculars de grans dimensions, destinats a contenir l’estructura.

Quant a les estances descobertes, s’han localitzat murs de maçoneria amb alçades de fins a quasi dos metres en alguns punts. A l’interior, s’ha exhumat un aixovar domèstic típic de les comunitats andalusines que van habitar el poblat durant finals del segle X i, sobretot, durant la primera meitat del segle XI. Destaquen ceràmiques d’importació i recipients d’ús quotidià, com fogons portàtils, olles i cassoles per a la cocció, així com cresols per a la il·luminació.

A més, s’han identificat les primeres unitats residencials, cases perfectament adossades a la muralla, amb murs sòlids que contenen un aixovar ceràmic homogeni datat a finals del segle X i primera meitat del segle XI, en la transició entre el Califat de Còrdova i els regnes de taifes.