La dreta és la dreta, una. L’esquerra són tantes persones, tantes sensibilitats, tants matisos i punts de vista, com persones d’esquerres hi ha al món. El pensament d’esquerres, per definició, té un component bigarrat de crítica social, i als qui ens representen els exigim un plus de pulcritud ètica que, segons el sector, excedeix allò hipòcritament correcte. Però així som, de donar lliçons que, de tant en tant, no ens apliquem. Tot bo no podia ser.

Comportaments com el d’Ábalos, Koldo, Salazar, ens fan tant de mal! Mal entre la mateixa militància, per la indignació que suposa que passen eixes coses i que no es denuncien, que es tapen. I mal de portes a fora, per la decepció que provoquem i que ens envia a l’ostracisme del “tots iguals”. Com és possible que arriben a ministres, a secretaris d’Organització, i després de cessar-los no s’expliquen els motius? Les dones socialistes estem enfadades, sí, i els homes socialistes també. I ho diem públicament, perquè eixos comportaments no es poden tolerar, ni fer-ho ni tapar-ho. Cal responsabilitzar-se de les coses que passen i actuar amb contundència. La dreta no ho fa mai; tot el contrari, fins i tot es justifica.

No hem de caure en el “i tu més”, que d’això també estem farts. Volem raons, no excuses. En el carnet de socialista no entra el ser masclista, puter i corrupte/a. Errors de gestió, podrem fer-ne mil. Som persones i errem. Qui fa, s’equivoca. Però assetjar a treballadores, pagar per sexe i cobrar comissions no és errar, és ser així d'indigne en una organització que no pot tolerar eixos comportaments en les seues files. Que eixos militants arriben al més alt de l'organització no és per descuit ni per desconeixement perquè, com deia recentment Madina: «en les federacions ens coneixem tots». Hui, ser socialista no està ben vist i hi ha veus que demanen responsabilitats i mesures per tornar l’honorabilitat a aquest partit. Jo m’hi sume per demanar que li la tornen a tots els companys, homes que se senten hui assenyalats pel fet de ser socialistes.

Les socialistes tenim l'obligació de ser molt més sensibles i fermes quan jutgem aquestes qüestions. Perquè sabem el que ens costa arribar a llocs de direcció i responsabilitat i, per tant, quan hi arribem, devem ser les primeres en posar en pràctica el que abanderem: la igualtat i la lluita contra el masclisme, l’assetjament i la falta d’ètica en la gestió. Perquè si estem on estem és perquè creiem que una altra forma de fer política és possible.