A vegades parlar d’un poble no és sols parlar del lloc d’origen d’algunes persones, no és parlar dels fets històrics que marquen el seu passat, ni tampoc d’enumerar estadístiques que parlen d’habitants, escoles, edat de la població i un llarg etcètera. A vegades parlar d’un poble, més enllà de coordenades i nombres, és parlar d’identitat, i d’això a Alcoi, en tenim molta... PARAULA D’ALCOIANA.

Parlar d’Alcoi, ara com ara, ja és parlar de sorolls de telers, de xemeneies i muntanyes que marquen unes fites curtes, perquè horitzó nosaltres no en tenim... nosaltres tenim sabors de ferro i borra, colors de tints i carrasques, olors de pólvora i romer, suor de plegador i costera, somnis de reis i capitans, records de lluita i classe, i de tot això la Isabel-Clara Simó en sabia molt, en sabia tant és mare del nostre imaginari col·lectiu.

Ja fa anys que Júlia s’ha fet gran, que ha aprés que ser dona i alcoiana és una lluita constant, es nuga les sabates, es posa la falda que va estrenar el dia de la Glòria, ben planxada a conjunt amb la brusa nova que li va regalar sa mare per a l’aniversari, i camina orgullosa amb la Raquel, celebren juntes les festes de Sant Jordi, i diuen que enguany, convidaran la Salvatge al balcó que la Júlia té al carrer Sant Nicolau, diuen que vindrà molta gent de Nova York, que un productor estatunidenc ha sentit parlar de les nostres festes i ve buscant inspiració i localitzacions, la Júlia ja ha fet la comanda de les coques, un poc de salat, formatge blanquet de Batoi, pericana, ametlletes de torró i moltes peladilles, segur que queden encantats.

I és que Júlia ja forma part de la nostra vida, del nostre record, del nostre Alcoi i sa mare, la Isabel ha sigut abanderada de la nostra ciutat al llarg de tota una vida. Isabel-Clara Simó, alcoiana de naixement i d’ànima, portava Alcoi allà on anava, fins i tot a Nova York, l’escriptora més prolífica de la nostra ciutat, dona incansable, lluitadora, creadora d’un tarannà col·lectiu que forma part del nostre ADN, personatges que ens parlen de tu, que ens recorden la nostra nissaga obrera i valenciana, treballadora incansable i compromesa, traduïda a multitud d’idiomes i reconeguda més enllà de les nostres fronteres, sempre, SEMPRE, va dur Alcoi allà on anava.

Ha estat un any intens, amb recordatoris, excursions, visites guiades i teatralitzades, una exposició que mostra el magnífic llegat que Isabel ha deixat a Alcoi, amb més de 300 obres d’art i milers de llibres (a banda d’objectes personals), el poble d’Alcoi és hereu dels seus relats i de la seua immensa generositat. I acabem ara, aquest cap de setmana, amb unes jornades literàries, per una periodista i escriptora, i amb una obra de teatre, perquè Isabel-Clara és sobretot art, és sobretot Alcoi, i clar, Alcoi havia de respondre a la seua gran autora, la seua escriptora per excel·lència amb el seu nom a un lloc a la ciutat; era precís, PARAULA D’ALCOIANA.