Dos morts, prematures les dos, ens han sobtat de mala manera este divendres 26 de desembre, una jornada que la tradició reservava com a segon dia de Nadal, encara que els calendaris laborals fa anys que el marquen en negre. Més negre ens quedarà per a sempre per ser la jornada en què ens vam assabentar que ja no tornaríem a escoltar vives dos veus: la de Rafa Santonja i la d’Aitor Pla.

Molt tenien —tenen— en comú tots dos. Persones pròximes, amb predisposició a escoltar i a tirar una maneta fins i tot més enllà de les seues possibilitats. I, a més, una passió compartida: comunicar.

Rafa Santonja ha sigut la veu de tota una generació a Alcoi. Encara hui se li reconeix en alguna falca de comerç local, tot i que fa anys que algú va malbaratar una de les veus que millor identificaven un poble. Des de ben jove —els 20 anys els va fer a la ràdio— va ser una de les tres veus primerenques que es tornaven les dotze hores de música en aquell invent modulat que mostrava als joves del despertar democràtic com sonava el món, single a single. Ara obria els micros a la ràdio de la Foia de Castalla, A la Fresca, des d’on hui l’han acomiadat amb unes sentides paraules.

Aitor Pla també sentia la passió per contar. De xaval, encara alumne de l’Andreu Sempere, es va fer càrrec de l’emissora de l’institut i va aconseguir una programació estable i variada. Amb lletres, deixa una multitud d’articles publicats sobre desigualtats, drets de les persones i injustícies socials. Eixe interés pel bé comú el va portar a implicar-se en política i a lluitar en favor dels col·lectius més desfavorits. En els últims anys l’hem vist sempre donant valor a les banderes de la igualtat. Com a fundador i president de l’associació en defensa dels drets de les persones LGTBIQ+ Ponts ‘Igualtat, ha organitzat activitats inclusives, ha reivindicat la diversitat i ha denunciat agressions sense por a les conseqüències.

Una necrològica en un periòdic sol acabar ací. Però queda una cosa a dir en esta notícia de Pagina66. Queda agrair al record.

A Rafa, de manera personal, per aquells aprenentatges en el vell locutori de La Cordeta, baix la mirada del rellotge que marcava el color del disc a posar, i també per aquella primera nit electoral de Pagina66 que va obrir un camí a esta empresa que només vol contar coses… però no estes.

A Aitor, pels primers articles d’opinió de Pagina66 —encara accessibles en l’hemeroteca—, per la col·laboració en tants altres moments, per la valentia d’obrir camí, i també, quina il·lusió en un moment complex, pel premi ‘Al millor digital’, que lluïm amb orgull sobre la prestatgeria de la redacció.