Onzena vegada. Que es diu prompte. I seguim igual: sense pistes, sense sospitosos… i encantats de la vida.

Enguany no ha fet falta arribar a la redacció de matí. Ens ha arribat per whatsapp de bon matí, i és que ja estava a la una i mitja del mati! Puntual, fidel i amb ganes de tabola el nostre o la nostra innocentera ens ha plantat el ninot del Dia dels Innocents.

No sabem qui és l'autor o autora. No volem saber-ho. De veritat. Part de la màgia està precisament ací, en eixe anonimat tan ben treballat i tan constant en el temps. Perquè onze anys no són casualitat. Això ja no és una broma: és una relació estable basada en l'humor, la complicitat i el “a veure què ens fan enguany”.

El ninot, de goma eva enguany, ha volgut com sempre acompanyat de la seua corresponent decoració de globus de colors. Que ningú pense que ací s'improvisa. Hi ha dedicació i hi ha una clara intenció: arrancar-nos un somriure. Objectiu complit.

Ens encanta que algú, cada 28 de desembre, decidisca invertir temps i creativitat a recordar-nos que riure'ns un poc de tot —començant per nosaltres mateixos— és molt sa.

Així que, una vegada més, gràcies. Gràcies per no fallar. Gràcies per insistir. I gràcies per fer-nos sentir especials, encara que només siga durant uns minuts a la porta.

Per cert, sí: Pagina66 també té la seua innocentada publicada. No cal que la busqueu, posem ací l’enllaç. A somriure!

Feliç Dia dels Innocents.