Recentment hem escoltat una notícia local, sobre un incendi al carrer Sant Josep a primeres hores del matí, on una persona estava en situació greu a causa de l'abast del succés amb risc per a la seva persona.
Hem conegut que un jove que passava pel lloc ha socorregut la persona que demanava ajuda, alhora que se sol·licitava l'ajuda dels Serveis d'Emergenica. L'opinió pública local s'haurà preguntat qui és aquest jove que ha pres aquesta decisió gens fàcil, d'ajudar en aquesta situació tan complicada a una persona que ho necessitava?

Estem acostumats a escoltar que si es produeix alguna rellerta o algun delicte –robatori, extorsió etc- es pensa sempre que “ha de ser algun estranger”, perquè la vena “racista i xenòfoba” ens eix en el moment, i com estem cansats d'escoltar, “que hi ha tants estrangers i amb ells ve el pitjor”, ja que qualsevol delicte que transcendeix als Mitjans o Xarxes abans de saber qui és l'autor o autora dels fets, es pensa d'entrada que és un estranger.

Recentment va transcendir la notícia que algú intentava robar en un habitatge i quan va escalar, es va trobar que, qui hi vivia era un policia i el va atrapar i era estranger, “no podia ser d'una altra manera va pensar molta gent, ·un moro” era”, es va dir. La xenofòbia que ens envolta en aquests temps és tal, que fins i tot s'aguditza si la nacionalitat de l'estranger que pugui incórrer en una il·legalitat o que encara no fent-ho, si passa alguna cosa pretenem o ens agradaria que fos un estranger el causant i és més, segur que és algun “morito”, perquè la “Islamofòbia” és en els moments en què vivim, és el pitjor de la racialització a la nostra Societat. 

Quan veiem persones d'una altra nacionalitat pel carrer i si són d'origen musulmà pitjor, sempre a molts se'ns escapa la frase “és ple d'estrangers no hi caben més, això no sabem on pararà”.

A l'Alberg de Creu Roja d'Alcoi resideixen a través d'un Conveni amb el Ministeri de Migracions, una vintena de persones procedents dels Centres d'Internament d'Estrangers- venen com molts estrangers que arriben al nostre país, de llocs on hi ha guerres, sequeres. misèria, tota mena de conflictes i desastres i se'n van del seu entorn, la seva família, els seus amics, els seus orígens, tota la seva vida la deixen enrere per intentar viure en mons millors , és a dir el nostre món, l'anomenat primer món- ia més ajudar els seus familiars que van quedar al seu país d'origen, però ves per on quan fa uns anys per primera vegada, la gent d'Alcoi va veure amb uns chics alts, de color oscur, en chandal, es deia de ells,..“crec que són jugadors d'algun gran equip de bàsquet dels EUA” i són a Alcoi, molts volien acostar-s'hi fins i tot demanar-los un autògraf, però quan es van assabentar que eren migrants de les pateres tot va canviar, la mirada va passar a ser indiferent, amb superioritat, gairebé amb menyspreu. Així ens comportem molts de nosaltres davant de les persones que vénen de fora.

Tornant a l'incendi que es va produir al carrer sant Josep, el populisme i l'extrema dreta i tots els seus seguidors a Xarxes i en comentaris al carrer, que són molts i lamentablement cada vegada més, es van quedar “noquejats”, resulta que aquell noi jove, el que va salvar la persona de l'incendi, és irregular ia més no pot ser... musulmà, estranger , irregular i va fer el que la majoria de nosaltres no haguéssim fet possiblement i és sense pensar-ho i amb risc per a la seva pròpia vida, llançar-se a salvar una persona i no limitar-se només a trucar als Serveis d'Emergència. 

I la pregunta podria ser, ¿ens hem plantejat la ciutadania, o les nostres autoritats locals, la possibilitat de fer alguna cosa per ell?, d'ajudar-lo en alguna cosa, com per exemple i acollint-nos a la Llei d'Estrangeria vigent, sol·licitar la possible regularització per Circumstàncies Excepcionals en concret per Raons Huanitàries, per l'acte cívic i heroi que a fet.

Doncs possiblement no, però estem a temps de fer-ho, de demostrar proximitat, reconeixement i humanitat cap a una persona que com amb molts estrangers, ignorem i no ens importa ni tot el que han passat per arribar así, ni quina és la seva vida diària per intentar sobreviure a la nostra Societat. Prenguem les Associacions vinculades a les persones Migrants a nivell local i també els Grups municipals (excepte els que ja sabem) i altres Organitzacions Socials i polítiques a Alcoi, alguna iniciativa per reconèixer l'actuació d'aquest jove, sí “un jove musulmà, irregular i estranger” i que es pugui regularitzar la seva situació al nostre país.