Alcoi es reconeix pels seus barrancs i pels seus ponts. Eixa orografia que ens marca el caràcter i la vida diària, i que ens recorda que la natura és estructura, és paisatge i —si la cuidem— protecció.

Fa anys vaig escriure amb orgull d’un moment que va canviar la manera com la ciutat mirava el seu entorn: la canalització i defensa del Riquer/Barxell. Aquell text parlava d’un somni llarg, de dècades d’esforç i d’una idea clara: que Alcoi es retrobara amb el riu i deixara de créixer “d’esquena” als seus cursos d’aigua. No era només una obra; era una manera d’entendre ciutat i convivència.

Hui he tingut l’oportunitat de tornar al riu amb companys i companyes del PSPV i del PSOE, acompanyant la nostra presidenta Cristina Narbona, una dona lluitadora i pionera, que sempre ha situat per davant la defensa dels recursos naturals i la lluita contra el canvi climàtic.

Hem visitat una part del projecte AlcoiBioUP! amb qui millor ens ho pot explicar: Carles Samper, membre de l’executiva comarcal, cap del departament de medi ambient de l’Ajuntament d’Alcoi i compromés, de manera constant, amb la defensa de l’entorn natural que ens envolta.

I ací ve el més important: amb AlcoiBioUP! no estem davant d’un simple projecte de jardineria urbana, sinó d’una estratègia de renaturalització i resiliència que treballa sobre el sistema de barrancs que encaixa la ciutat i sobre espais periurbans degradats, connectant-los amb la infraestructura verda urbana. És, en essència, convertir rius i barrancs en una autèntica xarxa verda i blava al servei de la biodiversitat i del benestar de la ciutadania. Un projecte del govern de Toni Francés que conecta amb la nostra història i amb el nostre futur. Una aposta dels socialistes alcoians per la defensa de la natura compatible amb la innovació i la prosperitat que ha estat i és permanent.

La importància política del projecte que visitem és evident perquè posa en pràctica, en una ciutat mitjana, allò que sovint escoltem en grans discursos: neutralitat climàtica, adaptació i inversió europea transformadora. I ací és on cobra sentit una idea que m’agrada repetir: davant reptes globals com el canvi climàtic, cal pensar en global i actuar en local. Perquè el clima, al final, es viu al carrer: en l’ombra que falta, en la calor que apreta, en l’aigua que de vegades sobra i en el verd que de vegades escasseja.

I el millor és que el projecte no es queda en generalitats: baixa al terreny, als noms i als llocs. Intervencions als barrancs del Serpis i del Cint, actuacions a La Vaguada, una zona d’educació ambiental i un arboretum al Barranquet de Soler, millores de continuïtat natural i per als vianants al Barxell, reforç de parcs consolidats i, per exemple, una coberta verda a la plaça Uixola. L’Ajuntament ha anat informant dels avanços: licitacions, adjudicacions i, fins i tot, la plantació de 3.880 arbres i 25.697 plantes i arbustos autòctons, quasi 30.000 exemplars repartits per la ciutat.

Ací està la clau: canalitzar va ser, sobretot, protegir. Resoldre un risc, estabilitzar lleres i talussos, evitar que es repetiren episodis dramàtics. L’objectiu era protegir Alcoi davant inundacions i recuperar espai per a la ciutadania.

Renaturalitzar, en canvi, és una altra cosa: és conviure amb l’aigua en temps de canvi climàtic. És guanyar ombra, confort i salut urbana; reduir l’impacte de la calor; recuperar sòls i vegetació; connectar corredors ecològics i fer-ho compatible amb la vida real del dia a dia. És passar de la resposta “dura” a una infraestructura verda i blava que és, ara mateix, la gran política urbana del segle XXI.

I Alcoi, per la seua manera de ser, té una oportunitat: la geografia que ens imposa dificultats pot convertir-se en una fortalesa si la pensem com a connector. El riu i els barrancs no com a límit, sinó com a columna vertebral. No com a problema, sinó com a solució.

Fins i tot els noms ens ho recorden: en documentació municipal apareix l’encauçament del riu Riquer (projecte Barxell), una manera de dir que ací l’aigua és xarxa i memòria, i que la ciutat està feta de trams, d’històries i de llocs. Per això el fil entre Barxell/Riquer/Serpis i AlcoiBioUP! és, sobretot, un fil de coherència: l’aigua com a seguretat i espai públic, i ara també com a biodiversitat i futur.

El missatge final és clar: a Alcoi primer vam protegir la ciutat i li vam tornar el riu; ara fem un pas més per guanyar biodiversitat, salut urbana i resiliència climàtica. Això és política útil: la que es nota al carrer, la que es veu al passeig, la que transforma un objectiu global en una millora concreta per a la gent. I, sobretot, la que fa ciutat pensant en el demà.