Quan el canell es fractura, el món quotidià es fa petit. Obrir una porta, cordar-se una camisa o sostenir un got es converteixen en reptes inesperats. La fractura de l’extrem distal del radi (FDR) és una de les lesions més habituals de l’extremitat superior que arriben a les consultes de traumatologia, sovint després d’una caiguda fortuïta o d’un gest esportiu desafortunat. Però la història no acaba amb el guix o la cirurgia. De fet, com expliquen els especialistes de Tec-Ma Rehabilitación, és just aquí on comença el veritable viatge cap a la recuperació.

Segons Miguel Blasco, especialista de Tec-Ma Rehabilitación, “la rehabilitació no és un apèndix del tractament, és el seu motor invisible”. El primer error que cal evitar és esperar que retiren la immobilització per començar a moure’s. La intervenció ha de ser precoç.

Fase inicial: controlar per avançar

Durant les primeres quatre setmanes, l’objectiu principal és controlar el dolor i l’edema. L’edema no és només inflor; és una cicatriu en evolució. Si no es gestiona correctament en la fase inflamatòria, pot derivar en fibrosi i rigidesa permanent.

En aquest període, encara que el canell estiga immobilitzat, és fonamental mobilitzar activament les articulacions lliures: espatlla, colze i, sobretot, els dits. Els dits actuen com una bomba natural que facilita el retorn venós i limfàtic, ajudant a reduir la inflamació de tota la mà.

La transició al moviment: precisió terapèutica

Quan entre la setmana 4 i 6 el metge confirma estabilitat suficient, comença la fase intermèdia. Es retira progressivament l’ortesi per introduir exercicis actius analítics.

Un dels moviments estrella és el conegut com a “Dart Throwing Motion”, el gest oblic que combina extensió amb inclinació radial i flexió amb inclinació cubital. És el moviment que fem en beure d’un got o utilitzar un martell, i presenta mínima tensió sobre els lligaments radiocarpals, fet que el converteix en ideal per a fases primerenques.

Un detall tècnic clau: els primers exercicis s’han de realitzar amb l’avantbraç en supinació, amb el palmell cap amunt, ja que així els tendons exerceixen menys força deformant sobre l’os en consolidació.

Fase avançada: força amb intel·ligència

Entre les setmanes 8 i 12, amb la consolidació òssia confirmada, s’inicia el reforç muscular i la recuperació de la força de prensió. “Més que força bruta, busquem control i qualitat de moviment”, subratlla Miguel Blasco, expert de Tec-Ma Rehabilitación. La integració progressiva en tasques reals, amb eines adaptades si cal, és fonamental per evitar sobrecàrregues.

Tres regles d’or

• Primera: el dolor no és guia fiable. L’exercici ha de ser indolor; el sofriment no accelera la curació.
• Segona: especial atenció a l’escafoide, un os amb irrigació precària que requereix immobilitzacions més llargues i vigilància estricta.
• Tercera: el polze és el rei funcional de la mà, responsable de prop del 60% de la seua capacitat operativa.

Des de Tec-Ma Rehabilitación insisteixen que cada canell té el seu ritme biològic. La rehabilitació no és una recepta universal, sinó un vestit a mida teixit amb coneixement, seguiment clínic i educació del pacient. Amb constància i guia experta, el canell pot tornar a escriure la seua pròpia història de moviment.