Arriba de nou el 8M, Dia Internacional de les Dones. Arriba de nou una data en què reivindicar la igualtat de totes les persones i defensar els drets de totes. Arriba de nou, també, un dia en què demostrar que el feminisme és més necessari que mai.

Els últims temps estem assistint als resultats de la radicalització impulsada per les formacions d’extrema dreta, que han fet de la confrontació, de la negació de les violències masclistes i de l’assenyalament de col·lectius vulnerables la seua estratègia electoral. A tot arreu, també en Alcoi, estem veient com els discursos de l’odi han deixat de ser marginals i han passat a convertir-se en una realitat política quotidiana als nostres carrers. Aquesta és la política de l’extrema dreta que, per desgràcia, també està arrossegant el PP.

Davant aquest context, el feminisme i la defensa dels drets i les llibertats passen a ser una necessitat democràtica. Perquè el feminisme lluita per equiparar els drets i perquè les dones puguen viure sense por, sense discriminació i amb plena llibertat, tal com ho fem els homes.

Quan l’extrema dreta qüestiona l’existència de la violència de gènere, quan parla de “xiringuitos” per referir-se a polítiques d’igualtat o quan intenta buidar de contingut les lleis que protegeixen les víctimes, no només està atacant el feminisme: està erosionant els fonaments de la nostra democràcia. Estan desprotegint una part important de la societat, que pateix una situació d’opressió i injustícia.

La radicalització no apareix del no-res. S’alimenta de la precarietat, de la por i de la desil·lusió. Però també es construeix des de discursos que assenyalen culpables fàcils: les dones que denuncien, les persones migrants, el col·lectiu LGTBI+, els moviments socials. El feminisme, en canvi, proposa una mirada de futur: identifica les desigualtats reals, denuncia les violències i planteja solucions col·lectives. El feminisme no busca enemics, sinó justícia.

Per això, defensar el feminisme enfront de l’odi és necessari. Perquè cal reivindicar que la igualtat no és un privilegi, sinó una condició imprescindible per a una societat sana i cohesionada. I significa entendre que cada retallada en drets de les dones obri la porta a noves retallades per a altres col·lectius.

El feminisme ha demostrat ser una força transformadora capaç de mobilitzar generacions senceres. Ha posat sobre la taula debats que durant dècades es van silenciar: el consentiment, l’escletxa salarial, la corresponsabilitat, la violència sexual. Aquesta capacitat de transforma és el que incomoda a la dreta, perquè ells no volen perdre els seus privilegis.

Per això, davant l’ofensiva reaccionària, la resposta ha de ser més democràcia, més igualtat i més drets. I això significa, sens dubte, més feminisme. Perquè en temps de radicalització, defensar els drets i les llibertats és un acte de valentia. I el feminisme és una de les millors respostes que tenim per frenar l’odi i reforçar la democràcia.