Els espais per on passem cada dia han sigut testimonis de fets històrics, canvis i transformacions en la manera d’entendre la vida. Els carrers i les places de Cocentaina no han estat aliens a esta dinàmica, i conéixer com els ha afectat el pas del temps ajuda a comprendre millor el present.

Este cap de setmana s’ha inaugurat la ruta Carrers de la Cocentaina Republicana, una proposta que contextualitza l’impuls de la Segona República Espanyola cap a la laïcitat i els valors democràtics a través dels noms de diversos carrers de la capital del Comtat. Encara que el recorregut es podrà seguir pròximament mitjançant codis QR que s’estan preparant, en esta primera visita ha sigut l’historiador Àlex Barber qui ha fet de guia.

La ruta se centra en el període comprés entre 1937 i els canvis produïts després de la Guerra Civil. Està basada en la investigació realitzada per Francesc Jover sobre els noms de les vies urbanes de la vila des de l’Edat Mitjana. L’itinerari comença al costat del Mercat Municipal —durant la República plaça de Largo Caballero i actualment plaça del Venerable Escuder— i recorre alguns dels punts més representatius d’aquell moment històric.

El canvi de noms aprovat el 1937 responia al principi de separació entre Estat i Església recollit en la Constitució de 1931. Tal com ha explicat Barber, van desaparéixer «els noms de santoral, d’oficis gremials i de grups socials privilegiats» i es van substituir per altres que representaven ideals de progrés, igualtat i justícia social.

Entre les denominacions que van presidir els carrers contestans durant aquell període hi havia Manuel Azaña al Pla de la Font, Sanchis Banús al carrer Sant Llorenç, Francesc Macià al carrer Cavallers, Concepción Arenal al Guadalest, Mariana Pineda a l’Almàssera de Penella o Dolores Ibárruri al carrer de l’Àngel.

La iniciativa de la ruta és del Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de l’Alcoià i el Comtat i de la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Cocentaina. La responsable d’aquest departament municipal, Irene Barrachina, ha anunciat que es prepara una segona ruta de la memòria, centrada en la història contestana entre la Segona República i la dictadura franquista.