A l'associació Salvem l’Aqüífer del Molinar tenim una motivació clara: la defensa del principal recurs que permet la vida a Alcoi i Ibi: l'aigua. Som conscients que la indústria és el motor econòmic de la nostra comarca, però estem convençuts que el futur no pot construir-se destruint els recursos finits que garanteixen la pervivència de la població.

Una planificació que mira al passat

Sembla que l'única preocupació de les nostres institucions és l'expansió del sòl industrial a qualsevol preu. No obstant això, la política industrial no pot limitar-se a "crear més metres". Alcoi ja té l'experiència de Santiago Payà, un exemple de pèssima planificació que ens hauria de fer reflexionar.

Històricament, el creixement de la ciutat ha anat "menjant-se" hortes i llits de rius, fins a arribar a un punt on l'orografia fa que qualsevol nou assentament siga extremadament complex. Però, abans de fer un pas irreversible, ens hem de preguntar: quines són les necessitats reals de sòl? Tenim un milió de metres quadrats actualment; sabem realment quant d'aquest sòl està disponible i si compleix amb el que busquen les empreses?

El risc inassumible de La Canal

L'obsessió per projectar un polígon a La Canal ignora advertències tècniques que coneixem des de l'any 2000. L'aqüífer de Barrancons-Carrasqueta (el Molinar) no és un dipòsit estanc; la seua natura kàrstica fa que qualsevol abocament accidental puga arribar a les nostres aixetes en un període de només 2 a 10 dies.

A més, les solucions proposades com el "vessament zero" han demostrat ser inviables:

• Tècnicament impossibles: Caldrien basses de retenció gegantines (de fins a 150 metres de costat) per a gestionar una tempesta forta, un cost que cap empresa voldrà assumir.
• Legalment febles: El projecte incompleix el PGOU de 1989, que protegeix la zona per la seua riquesa forestal i paisatgística, i amenaça el jaciment ibèric de La Moleta. A més, no està contemplat en la proposta actual de planejament que aportaria 700.000 m2 nous de sòl industrial, aprovada per l’Ajuntament d’Alcoi i en tràmit davant la Conselleria
• Ambientalment destructives: Afecta zones LIC i ZEPA i es troba condicionat pel PORN del Parc Natural del Carrascar. Suposa un efecte barrera per a la fauna entre la Font Roja i la Carrasqueta, fragmentant el nostre territori més preuat.

Per una gestió intel·ligent i mancomunada

L'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (aprovada, no ho oblidem, per un govern del PP el 2011) ens marca el camí: cal apostar per la proximitat entre treball i residència i, sobretot, per la gestió mancomunada. Per què insistir en una ubicació tan perillosa quan hi ha alternatives més econòmiques i segures a la comarca?

No podem permetre que "preteses" necessitats actuals hipotequen la viabilitat de les generacions futures. Ens cal una planificació rigorosa que pose la sostenibilitat real per davant d'interessos particulars.

Encabotar-se en La Canal no és només un risc mediambiental; és, a la pràctica, retardar sine die una solució viable i real per al futur industrial d'Alcoi.