La Llotja de Sant Jordi acull aquests dies l’exposició Temps d’Art, organitzada per la Càtedra Antoni Miró. És una proposta que reivindica la relació profunda entre la creació artística i el coneixement, i estarà fins a finals de març.

L’exposició parteix d’una idea clara: l’art i el saber han estat connectats des dels seus inicis, i continuen sent eines essencials per a comprendre el món. Tal com defensa el pintor Marc Chagall, l’art eleva la condició humana, ja que mostra la realitat reinterpretada a través de la mirada i la sensibilitat dels artistes.

Entre les múltiples formes d’expressió artística, la pintura continua sent una de les més reconegudes. A través d’ella, els creadors tenen la capacitat de narrar històries col·lectives i personals. Però aquestes històries sempre arriben filtrades per la mà i la mirada de l’artista, que busca despertar emocions, provocar reflexió i transmetre experiències, records i pensaments al públic.

La mostra reuneix les propostes de tres creadors: Xavi Colomer, Rafael Hernández i Ana Pastor, que ofereixen tres mirades diferents però complementàries sobre la relació entre art, societat i pensament.

En el cas de Xavi Colomer, el seu treball gira al voltant de la imatge com a espai de resistència davant del consum excessiu d’imatges i estímuls. L’artista defensa una manera d’observar més conscient i proposa una ètica de la percepció a partir de la seua intuïció pictòrica. Amb la sèrie Encegats, convida els visitants a reflexionar sobre el territori ambigu que existeix entre la lucidesa i la negació. La sinceritat i l’ús expressiu del color es converteixen en eines fonamentals per suggerir emocions i qüestionar la manera com percebem la realitat.

Per la seua banda, Rafael Hernández presenta El pintor Cec, un projecte que combina poesia visual, dibuix, pintura i objectes artístics per construir un relat que dialoga amb el present. L’obra aborda qüestions contemporànies com els algoritmes, la intel·ligència artificial, el canvi climàtic o els conflictes bèl·lics, tot plantejant la necessitat de reflexionar també sobre els orígens i el naixement de la societat.

Finalment, Ana Pastor participa amb Tots els cossos que som, una proposta que se situa a mig camí entre la investigació científica, la reflexió filosòfica i la sensibilitat poètica. La seua obra planteja una pregunta suggeridora al visitant: és pintura o és laboratori? Segons l’artista, l’art és també una forma de coneixement, i la pintura esdevé un vehicle capaç de transmetre aprenentatge i reflexió a través de la sensibilitat.