El futur de Planes de la Baronia està damunt la taula. Una promotora amb capital noruec ha presentat un projecte per a construir una gran urbanització de xalets en l’entorn del pantà de Beniarrés, una iniciativa que contempla al voltant de 300 vivendes —encara que en la seua promoció es parla de fins a 500—, amb la idea de crear una comunitat residencial orientada principalment a compradors estrangers.

El projecte ha despertat un fort moviment en contra que ja s’ha organitzat sota el nom de 'Salvem Planes, protegim el Comtat', una plataforma que agrupa veïns del municipi i també d’altres pobles de la comarca.

La iniciativa no és nova en eixe espai. Fa vint anys ja es va intentar desenvolupar una urbanització similar, coneguda com la ‘Joia de Planes’, que va quedar a mig fer després de la fallida de la promotora en plena bambolla immobiliària. Hui encara es poden veure restes d’aquell intent, com trams de carrers o clavegueram.

Ara, el projecte torna amb força. A l’estiu de 2024 ja es va donar a conéixer en xarxes socials com a una eco-vil·la moderna i autosuficient, amb serveis com escola o centre de salut. Inclús s’ha arribat a construir una vivenda pilot. I a principis de març de 2026, en l’últim dia de termini, la promotora ha presentat la documentació a l’Ajuntament per a posar en marxa el desenvolupament urbanístic.

Una oposició creixent i organitzada

La resposta no s’ha fet esperar. La plataforma 'Salvem Planes, protegim el Comtat' considera que el projecte és una “mega urbanització” que pot tindre conseqüències greus per al municipi i per al conjunt de la comarca.

El principal argument és que no es tracta d’un creixement natural del poble, sinó de la creació d’una colònia independent, habitada majoritàriament per estrangers i desvinculada de la vida local. Un model que, segons denuncien, ja s’ha vist en zones de la costa o en urbanitzacions com Castalla Internacional, amb problemes d’integració i pressió sobre els serveis públics.

També alerten que Planes, amb uns 700 habitants, podria veure’s pràcticament duplicat en població sense disposar dels recursos necessaris per a assumir-ho. Subministraments com l’aigua, la gestió d’aigües residuals o els serveis bàsics no estan clarament resolts en el projecte.

Un altre dels punts de crítica és l’impacte sobre el territori. La urbanització se situaria dins del paisatge protegit del riu Serpis, i a més afectaria elements patrimonials com el Mas de la Foia o el Mas Blau, de titularitat municipal i actualment en estat de deteriorament.

A més, denuncien que la imatge idíl·lica que es ven —un llac tranquil i natural— no es correspon amb la realitat del pantà de Beniarrés, que presenta problemes de contaminació i presència de mosquits, aspectes que, segons afirmen, no s’han comunicat als inversors.

La plataforma també posa en dubte la viabilitat legal del projecte, ja que el PAI original podria no estar vigent i, en qualsevol cas, hauria de sotmetre’s a noves normatives ambientals.

I, més enllà de l’urbanisme, hi ha preocupació pel model social. Consideren que el treball que es generaria seria temporal, durant la construcció, i posteriorment limitat a serveis domèstics. També alerten que la creació d’una escola pròpia dins de la urbanització podria afectar l’escola pública de Planes, que ja lluita per mantindre’s oberta.

Una reunió tensa i amb moltes preguntes

El passat diumenge 29 de març, va haver-hi una reunió informativa per a explicar el projecte. Al voltant de 150 persones —entre veïns i gent de la comarca— van assistir a l’acte, que va comptar amb la presència de l'alcalde, Javier Sendra, els promotors noruecs, tècnics i assessors.

Els responsables del projecte van defensar la seua legalitat, assegurant que el sòl és urbanitzable des de 2005 i que qualsevol promotor podria desenvolupar-lo. També van destacar que la iniciativa aportaria ingressos al municipi a través d’impostos i que les vivendes tindrien preus que anirien des dels 100.000 euros fins al milió, amb la idea de crear una comunitat diversa econòmicament.

Però el torn de paraula va evidenciar el malestar. Molts assistents van expressar els seus dubtes i preocupacions, especialment pel possible impacte sobre la identitat del poble i la seua capacitat per a assumir un creixement tan gran.

La controvèrsia està oberta: conservar el que som o que arriben diners. Planes es troba davant una decisió que marcarà el seu futur. I, com ja ha passat altres vegades, no només el seu, sinó també el de tot el Comtat.