Compte enrere activat. Només queden 25 dies perquè José María Valls Satorres alce la batuta i faça sonar l’Himne que enceta, ja de veres, les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. I, com cada any, el calendari no falla: quan s’acosta el gran dia, el centre comença a transformar-se.

I no, no és només una sensació. Es nota. I molt.

Els carrers de la tramoia santjordina viuen estos dies un moviment especial. Els establiments d’hostaleria comencen a omplir magatzems com si no hi haguera demà, els pisos que passen mesos tancats tornen a ocupar-se amb l’arribada de festers d’extraradi, els aparadors dels comerços es vesteixen ja amb aire fester, posen l’enramada, pinten els fanals model Alcoi i, per descomptat, un dels senyals més infal·libles que la Festa està a tocar: les llambordes (adoquins) de Sant Nicolau i la plaça en plena operació “tot guapet i a punt”.

Sí, perquè si hi ha una cosa que Alcoi té clara és que no es pot desfilar amb dignitat —ni amb seguretat— si el paviment juga en contra. Així que, any rere any, les llambordes passen per una revisió general perquè cap fester o festera acabe amb un esquinç a ritme de pasdoble, marxa mora o cristiana. De fet, es podria dir sense exagerar gens que hi ha un indicador oficial i universal de pre-Festes: llambordes en reparació = Festes a la vista.

Esta tasca la realitza l’empresa encarregada del manteniment dels carrers, que inclou estos treballs dins de la seua planificació habitual. Però per als alcoians i alcoianes, és molt més que una simple obra: és un símbol. Diuen que hi ha qui ha soltat llagrimeta al sentir l’enyorat i ensordidor soroll del martell neumàtic amb l’harmònic acompanyament dels clàxons dels impacients conductors que han arribat tard a portar els xiquets al bus del cole britànicsetabenc.

I és que quan veus un obrer recol·locant una llamborda… alguna cosa dins et diu que ja està tot en marxa.

Així que ja ho saps. Si passes per Sant Nicolau i veus moviment de martells, arena i pedra, no ho dubtes: posa un dels discos de “Ja Baixen!” i deixa’t portar. Perquè sí, ara sí… venen els Moros i Cristians.