Fitxa tècnica

Nom: Luis Ferrándiz Atienza

Any: 1971

Filà: Llana

Disseny del vestit: Alfonso Saura Llorens, pintor alcoià nascut en 1929

Hi ha càrrecs que no s’obliden mai. I si hi ha un que queda gravat per sempre en l’ànima festera d’Alcoi, eixe és el de Sant Jordiet. Perquè no és només un paper, ni una figura. És un somni viscut en la infantesa que acompanya tota la vida.

Luis Ferrándiz Atienza ho recorda amb una dolçor especial. Han passat els anys, però la il·lusió continua intacta. “Són tots magnífics records”, explica, amb eixa mirada especial que només deixa el pas per la festa gran. Des del moment en què li van dir que havia sigut triat fins a l’arribada de les Festes de Moros i Cristians, tot es va convertir en una vivència única. A més, la festa ja corria per la sang: el seu cosí germà, José Luis Ferrándiz, també havia sigut Sant Jordiet.

La notícia li la va donar son pare, d’una manera senzilla, com passen les coses grans en les cases alcoianes. “Va arribar un dia i va comentar que m’havia tocat este honor”. I encara que amb aquella edat no es té plena consciència del que representa, l’emoció es vivia en família. “Recorde que tant els meus pares com les meues germanes gaudírem molt del moment”.

El temps del càrrec està ple de moments menuts que es fan enormes. El Corpus, per exemple, el guarda com un record “molt bonic i sobretot molt emocionant”. I també tot el procés del vestit, dissenyat per l’artista alcoià Alfonso Saura i cosit a València, on havia d’anar —recordeu, tres hores llargues de cotxe— per a les proves. Viatges, nervis i il·lusió per vestir-se com el patró.

Luis anava al col·legi La Salle, i els companys ho vivien amb alegria compartida. Perquè quan un xiquet és Sant Jordiet, ho és també un poc de tots. I la família, com no podia ser d’altra manera, va bolcar-se completament. Fins i tot els familiars que vivien a Madrid es desplaçaren per no perdre’s aquell moment irrepetible.

Quan arriba l’Entrada, el record es fa col·lectiu. Luis evoca amb emoció a la seua filà: “Recorde a la Filà Llana al complet”. Una família festera que sempre ha estat al seu costat i que, com ell mateix diu amb orgull, enguany tornarà a viure el càrrec, cosa que “m’alegra tremendament”.

Però si hi ha un instant que queda gravat per damunt de tots és el dia de Sant Jordi. Vestir-se, envoltat dels teus, sentir l’abraçada de la filà… “Probablement és el millor moment, és molt emotiu”.

I després, la màgia absoluta. L’Aparició. La plaça en silenci, la foscor, el cavall, l’altura… “És molt especial, impacta veure’t dalt del cavall, a una altura molt respectable, tot fosc, genial”. Un moment que no es pot explicar del tot, només sentir.

La volta a la plaça i l’acompanyament fins a casa tanquen el cercle d’una experiència única. I Luis no oblida donar les gràcies: “La Filà Llana sempre em va abrigallar i em va acompanyar”.

Ser Sant Jordiet passa en un any. Però ser-ho, en realitat, dura tota la vida. I en cada record, en cada paraula, es nota que la flama festera continua viva. Sempre viva.

En els pròxims dies anirem recordant les vivències dels Sant Jordiets una vegada ha passat el temps.