Hi ha una processó que ho conta tot perquè ho conté tot. Que no deixa res per dir. Que posa punt final al relat de la Passió amb la solemnitat que mereix. És la del Sant Enterrament, la gran processó de Divendres Sant a Alcoi.
En ella, les imatges caminen juntes, com si el poble sencer reconstruïra, pas a pas, els últims moments de Crist. És per això que és coneguda com la processó general: perquè en ella participen tres de les confraries alcoianes —el Gremi dels Llauradors i Jesús de Natzaré, la Confraria del Crist Agonitzant i la Confraria Cristo Jacent i la Mare de Déu dels Dolors— unint devocions, estils i sentiments en un únic recorregut.
El resultat és una processó llarga, intensa, profunda. Una processó que no es mira amb pressa. Des de l’eixida a l’església de Santa Maria, el Sant Enterrament es desplega pels carrers del centre amb una solemnitat que transforma l’ambient. Les llums, els passos, la música —mesurada, continguda— i, sobretot, el respecte dels assistents, converteixen cada carrer en un espai de recolliment.
Allà dalt, en el Campanar, tres crepons pengen de les campanes principals, fent arribar a la plaça Espanya el dol per la mort de Jesucrist. En acabar la vigília de Pasqua, s’emmudisca la matraca fins a l’any que ve i tornen a sonar les campanes, retiraran els crespons en celebració de la resurrecció.
Mentrestant, centenars de persones acompanyen les imatges. Uns observen en silenci. Altres miren. Tots formen part d’un mateix moment. Perquè el Sant Enterrament no és només una processó. És una manera d’entendre la Setmana Santa: amb pausa, amb emoció i amb una connexió directa amb la tradició.
El Sant Enterrament posa el punt final a la trilogia central de la Setmana Santa alcoiana, després del Via Crucis del Dimecres Sant i la Processó del Silenci del Dijous. Abans, el Diumenge de Rams havia obert el camí amb la Processó de la Burreta i la del Comiat, moments d’inici i d’emoció compartida.
Encara queda l’últim capítol. El diumenge arribarà la Processó dels Xiulitets, la de la Resurrecció, on la tristesa es transforma en alegria i la ciutat canvia el silenci pel so dels xiulets dels més menuts. Com en totes, es podrà veure en Pagina66.




























Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de Página66.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.107