Alcoi s’ha despertat este diumenge 5 d’abril amb un so inconfusible. El dels xiulitets, eixes xicotetes botiges de fang que, plens d’aigua, imiten el cant dels ocells i anuncien que tot ha canviat. Que la tristesa s’ha acabat. Que la vida torna. Xiu xiu.
La Processó dels Xiulitets, la de l’Encontre, és l’acte que celebra la Resurrecció de Crist amb una manera única de viure la fe: amb alegria, amb soroll i amb poble. Organitzada pel Círculo Católico de Obreros, és una de les tradicions més estimades i singulars d’Alcoi.
Des de bon matí, encara amb la frescor de la nit, els carrers comencen a omplir-se de gent. Famílies, xiquets, joves i majors es reuneixen amb el seu xiulit a la mà. L’omplin d’aigua, el fan sonar… i sense adonar-se’n, formen una música col·lectiva que no necessita partitura. Xiu xiu.
El moment clau arriba en el carrer Sant Nicolau. Allí, Jesucrist Ressuscitat espera. I més avall, la Mare de Déu comença a pujar. Quan la Verge veu el seu fill, accelera. Els portadors s’afanyen, la gent s’emociona, els xiulitets sonen més fort. I en un instant que es repeteix cada any, però que mai és igual, Mare i Fill es troben. Xiu xiu.
Les reverències, els aplaudiments, els “visques”... tot esclata en un mateix moment. És l’Encontre. És el final de la Passió. És l’inici de l’alegria. Alegria per la Resurrecció i també perquè arriba la Festa.
Un dia amb molta activitat
I és que a Alcoi, el Diumenge de Glòria també és el dia en el qual tot just comença. La ciutat anuncia una altra classe de passió: la dels Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. Després de l’Encontre, i amb un bon esmorzar en la panxa, arriba la Glòria, el primer acte fester que ompli els carrers de color, música i de festa.
Hi ha més. La jornada continua com marca la tradició, amb la Mona de Pasqua compartida entre amics o família, al camp o a qualsevol racó amb sol. I quan cau la nit, arriben les primeres Entradetes, les del Berenar, que encenen definitivament el compte enrere.
Amb els Xiulitets, Alcoi posa punt final a la Setmana Santa. Una setmana que ha recorregut la ciutat des del Diumenge de Rams amb la Burreta i el Comiat, que ha continuat amb el Via Crucis, el Silenci i el Sant Enterrament, i que hui es tanca amb aquest esclat d’alegria.
Però en esta ciutat, cada final és també un principi, perquè quan callen els tambors… comencen a sonar les marxes i els pasdobles.





























Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de Página66.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.107