Ho sabem tots: a Alcoi, quan un cartell veu la llum se celebra ben bé. I si parlem del de la Penya del Bon Humor, la cosa ja va més enllà. Es suma tradició, ironia, festa… i és també eixe moment en què el poble es mira a si mateix amb un somriure còmplice.

Este dissabte 4 d’abril, la Penya del Bon Humor ha tornat a omplir la seua seu per a descobrir el cartell de 2026, una cita que ja forma part imprescindible del calendari previ a la trilogia. Amb més de tres dècades de trajectòria, este acte manté intacta la seua essència: reunir festers i amics al voltant d’una obra per a poder passar després una bona estona junts.

Enguany, la responsabilitat artística ha recaigut en Antoni Miró, un nom majúscul que aporta una mirada pròpia i reconeixible. El resultat, com no podia ser d’altra manera, reivindica. Una dona, una festera en primer plànol amb eixa manera especial que té Miró de dir pintant. I quina festera, una que ha obert un camí important: Ana Gisbert, alferes mora 2025 per la filà Marrakesch.

L’acte ha tingut també el seu component institucional, amb parlaments i presència de representants festers i municipals, però sobretot ha sigut una celebració compartida. Un d’eixos moments en què es nota que la Festa ja està a tocar, esperant només que algú, enguany José María Valls Satorres, alce la batuta.

I com mana la tradició, l’acte ha acabat amb l’Himne, cantat amb força, amb ganes… i amb eixa emoció que ja no es pot dissimular. Perquè després del cartell oficial, el de la Penya del Bon Humor és com el segon avís: açò ja està en marxa.Antoni Miró firma el cartell del Bon Humor 2026

Ja fa més de 30 anys que la Penya del Bon Humor destapa el seu cartell.

SOBRE ANTONI MIRÓ

Diuen les cròniques que Antoni Miró és artista plàstic que naix el 1944 a Alcoi i viu al Mas del Sopalmo, però Antoni Miró és l’artista total. La seua vida ja és art.

La seua obra, situada dins del realisme social, està present en nombrosos museus i col·leccions de tot el món, i ha sigut analitzada exhaustivament en l’extensa bibliografia que la recorre i estudia profusament.

És autodidacta, treballador incansable, senzill, lluitador, compromès, solidari, acollidor, imaginatiu, comunicador, reflexiu, assossegat, metòdic, artesà, pacient, inconformista, cronista plàstic, agent i gestor, preocupat, crític, inquiet, irònic i, sobretot, pintor i apassionat pel món de l’art.

A finals dels anys seixanta el seu interès pel tema social el condueix a un neofiguratisme, amb un missatge de crítica i denúncia que als setanta s’identifica amb el moviment artístic anomenat “Crònica de la realitat”, inserit dins dels corrents internacionals del pop-art i del realisme.

Gran defensor de la Humanitat, per la qual ha desplegat, sempre, els màxims esforços en pro de la igualtat i la fraternitat. Fa denúncia activa del patiment humà, de les injustícies, dels abusos dels poderosos... Rebutja tota mena d’opressió i clama per la llibertat i per la solidaritat humana.