A Alcoi, la Festa no s’acaba quan callen els trabucs ni quan el cavall de Sant Jordiet entra en la torreta. Hi ha filaes que saben que la vertadera essència festera es cou a foc lent, entre les quatre parets del local, en la convivència sincera i en els rituals que passen de generació en generació. La Filà Chano és una d’elles. Per als chanos, la Festa no té punt final el dia dels Trons: s’estira, s’assaboreix i es remata com cal fins al dia del descans.

Un dels actes més emotius és la tradicional visita a la Llar de Persones Majors Sant Josep el matí del dia del patró. Una cita carregada d’història que es remunta, com a mínim, als anys 60, quan els membres de la filà acudien a l’antic Asil del Camí. Hui, els chanos porten la música, el somriure i l’esperit de la Festa a les persones de la Llar de Sant Josep, convertint este moment en una lliçó de solidaritat i humanitat. “És un dels actes que més ens ompli. La Festa també és compartir-la amb qui no pot eixir al carrer”, apunta el primer tro dels Chanos, Juan Antonio Arnau.

El dia dels Trons, quan la pólvora encara flota en l’ambient i Alcoi vibra amb els últims compassos de la trilogia, la Filà Chano manté un altre dels seus costums més arrelats: el dinar a la Plaça de Dins. Un moment especial que es converteix en punt de trobada per a tancar, com marca la tradició, els dies grans amb bon ambient, taula plena i germanor.

Però no tanquen, continuen. El dia del Descans toca el 'Dinar del cartutxer', que va nàixer com a reconeixement d’aquelles persones que acompanyaven els festers durant l’Alardo portant la pólvora, normalment en una caixeta de fusta. Hui s’ha transformat en una cita amb sabor a comiat, on s’aprofiten els excedents de les Festes i, sobretot, es comparteixen les últimes rialles, anècdotes i records d’uns dies intensos. És el punt final… o millor dit, el punt i seguit d’una manera de viure la Festa que no s’apaga fàcilment.

I durant l’any, encontres esportius, calçotades i molta vida compartida. Ja veieu, en la Filà Chano, la Festa no s’acaba: es transforma, es prolonga. I és en eixos moments, fora del protocol i lluny del focus, on es manté viva l’autèntica ànima dels Moros i Cristians.