El treball que presentem és una anàlisi des de les perspectives de la Publicitat i el Disseny Gràfic. Forma part del Treball de Fi de Grau que la firmant d’aquest article va realitzar en 2023, qualificat amb excel·lent.

Hi ha cartells que expliquen una escena. I n’hi ha altres que proposen una idea. El de 1975, obra de José Anduix Gadea, pertany clarament al segon grup.

En un moment en què molts cartells continuaven buscant la representació directa de la Festa, esta proposta va optar per una metàfora visual tan simple com poderosa: un arbre. Però no qualsevol arbre. Un arbre que conté tota la Festa dins.

Una estructura que ho ordena tot

La composició és vertical i clara: un tronc contundent que sosté una copa plena de vida. Fins ací, podria semblar una escena naturalista. Però res més lluny.

Perquè les fulles no són fulles. Són banderes. Banderes mores i cristianes que es barregen aparentment de forma aleatòria, però que en realitat construeixen una imatge compacta, quasi ornamental. La mitja lluna i la creu conviuen dins d’una mateixa estructura, com ho fan també en la pròpia Festa.

El resultat és una síntesi visual molt intel·ligent: la dualitat festera convertida en natura, en creixement, en unitat.

El text deixa de ser text

Un dels aspectes més sorprenents del cartell és que el text no està afegit: forma part del dibuix. Tot el contingut escrit baixa pel tronc, integrat en la forma, deformant-se per adaptar-se a ella.

No hi ha jerarquia clara de lectura. Es llig de dalt cap avall, però cap paraula destaca especialment sobre l’altra. És el conjunt el que importa. Això suposa un canvi important: el cartell ja no separa imatge i informació, sinó que les fusiona en una sola cosa.

Un cartell avançat al seu temps

En 1975, esta manera d’entendre el disseny no era la més habitual en l’àmbit fester. La idea d’integrar completament el text dins la imatge, de convertir-lo en forma, connecta amb tendències gràfiques que es consolidarien anys després.

El cartell d’Anduix no busca el detall ni el realisme. Busca una idea clara i la desenvolupa fins al final. Tot està subordinat a eixe concepte central: l’arbre com a contenidor de la Festa.

Color i contrast per a construir la imatge

El fons blau separa clarament la figura central, reforçada per una línia negra que la delimita. Els colors —verd, roig, marró— són directes, sense artificis, i ajuden a diferenciar cada part de la composició.

Tot funciona com un sistema: forma, color i text treballen junts.

La Festa com a organisme viu

Potser el més interessant d’este cartell és la lectura simbòlica que proposa. La Festa no és només una representació històrica o un enfrontament escènic: és alguna cosa que creix, que es ramifica, que es construeix col·lectivament.

Un arbre. I en eixa idea, aparentment senzilla, hi ha una visió sorprenentment moderna per al seu temps. 

Perquè abans que es parlara de conceptes, de branding o de metàfores visuals en el disseny festiu, este cartell ja ho estava fent.