Fitxa tècnica

Nom: David Giner Abascal

Any: 2013

Filà: Muntanyesos

Disseny del vestit: Michel Abiétar (El Trencat)

Ni el millor disc dur guarda en la memòria tant bé com els passa als Sants Jordiets amb les sensacions del càrrec. David Giner Abascal ho recorda amb una emoció que encara brilla quan parla del 2013, l’any en què va encarnar la figura de Sant Jordi.

Molts Sants Jordiets saben de la candidatura quan es confirma, però David va anar ell a inscriure’s: "El meu primer record va ser quan vaig anar amb el meu avi a apuntar-me i em van dir que era el número 6", explica. Un número alt que va sorprendre tots dos, però que el destí ja havia escollit.

L’emoció es va barrejar amb l’alegria dels nervis: el dia del sorteig va començar tranquil, però quan van cridar el seu nom, tot es va transformar en festa pura. "En el sorteig estava el meu avi i un amic. Em van telefonar de seguida i la primera pregunta va ser per preguntar-me el col·le i el curs, perquè estaven tan nerviosos que no podien ni contestar", recorda entre somriures.

El procés del vestit es va convertir en tota una aventura per a David. Dissenyat per Michel Abiétar, gran amic del seu pare, cada detall va ser per a ell un món de descobertes: veure els dibuixos, buscar les teles, prendre mesures amb la modista i admirar els brodats. "En les últimes proves ja es veia el vestit complet i era emocionant provar les sabates. La cuirassa va ser molt especial", afegeix.

Els dies de festes van ser intensos i plens de màgia. "El meu millor record és vestir-me i eixir com Sant Jordiet amb tota la meua fila, amics i companys de classe, acompanyant-me fins a l’església de Sant Jordi". La processó pel pas de Sant Llorenç, amb els clavells volant, va quedar gravada al seu cor. Tot i que els actes se succeïen de pressa i era un poc pesat, la celebració de la seua comunió aquella mateixa nit va tancar un dia inoblidable.

I arriba el moment de l’Aparició: alt, fosc, i carregat d’adrenalina. "Em va fer un poc de por, però en pujar al cavall i veure al meu avi i la meua germana acatxats al meu costat, em va donar confiança", recorda. La presència de la família va convertir cada pas, cada gest, en un record càlid i únic.

Ser Sant Jordiet no és només portar un vestit, ni pujar a un cavall. És compartir cada instant amb els teus, sentir el suport de la filà i de la família, i viure la festa d’Alcoi amb tots els sentits. "El millor de tot va ser gaudir amb tota la família, especialment amb el meu avi, que va estar al meu costat en tot moment", conclou David. Un Sant Jordiet que encara porta la festa al cor, com aquell primer dia en què va sentir la màgia del seu destí.

En els pròxims dies anirem recordant les vivències dels Sants Jordiets una vegada ha passat el temps.